Resultats de la cerca

Són considerats d’aquest tipus els tumors següents carcinoma medullar de tiroide, carcinoma de pulmó de cèllules de ‘civada’, tumor carcinoide, timoma, tumors dels illots pancreàtics, feocromocitoma, neuroblastoma, ganglioneuroma i potser també les síndromes de neoplàsia endocrina múltiple

Les substàncies emprades són 6 7 Ga, 9 9 Tc, 1 9 8 Au i 1 3 1 I Els òrgans generalment estudiats amb aquesta tècnica són els pulmons, la tiroide, els ronyons, el fetge i els ossos

Definició Hom anomena tiroïditis la inflamació de la glàndula tiroide Aquesta alteració pot ésser deguda a causes molt diverses, i pot originar manifestacions locals a nivell del coll —com ara engrossiment i dolor cervical—, com també tenir repercussions en tot l’organisme, ja que pot provocar una afecció en l’elaboració d’hormones tiroidals En molts casos, però, no genera trastorns hormonals Tipus, causes i freqüència Hom diferencia diversos tipus de tiroïditis segons les causes que originen la inflamació i l’evolució que segueixen La tiroïditis aguda infecciosa , que té un inici sobtat i…

El tumor és de creixement lent i pot afectar en primera instància l’intestí, l’estómac, el bronqui, l’ovari, el testicle, el pàncrees, la tiroide, etc, i després pot donar metàstasis, sobretot al fetge El tumor carcinoide és un apudoma que pot sintetitzar substàncies biològicament actives com serotonina, bradicinina, histamina i hormona adrenocorticotròpia

És constituït per un elèctrode, que pot ésser agut, obtús o bé esfèric, muntat sobre un mànec aïllador i adaptat a un generador elèctric Hom l’utilitza per a fer raspats, escarificacions, biòpsies, obertura de quists, abscessos i bubons També és molt indicat en intervencions sobre òrgans molt vascularitzats ronyó, fetge, cervell, tiroide, genitals

Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que,…

Definició És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques que provoca una producció insuficient d’hormones tiroides Quan aquest trastorn s’esdevé des d’abans del naixement, entre d’altres alteracions que produeix afecta la maduració del sistema nerviós i provoca endarreriment mental, i si es manté durant la infantesa causa un defecte del creixement Quan es presenta en l’edat adulta provoca aversió al fred, cansament, lentitud de pensament i pèrdua de memòria, parla lenta i un to de veu greu, dificultat de moviments i dolors musculars, induració de la pell —que es troba pàllida…