Resultats de la cerca

Professor a Roma, publicà tractats de quasi totes les parts de la teologia dogmàtica i restaurà el mètode de la teologia positiva Les seves obres el caracteritzen com un dels representants de la renovació escolàstica Fou teòleg papal al concili I del Vaticà i fou creat cardenal el 1876

Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques

Fou director del jardí botànic de Viena El seu Handbuch der systematischen Botanik 1933, traduït a diverses llengües, ha estat un dels manuals més influents en la botànica sistemàtica del segon terç d’aquest segle

Intentà d’aproximar-se a la realitat quotidiana, amb una visió serena i equilibrada Destaca In primavera 1869

Bon coneixedor de l’antiguitat clàssica, s’especialitzà sobretot en Homer, en la tragèdia i en els mites grecs La seva obra més coneguda, traduïda a diverses llengües, és Geschichte der griechischen Literatur ‘Història de la literatura grega’, 1957-58

A set anys rebé lliçons de violí del seu pare i quan en tenia dotze estudià piano i harmonia amb L Caruso i orgue amb el seu oncle L Mazzetti El 1803 es traslladà a Loreto per estudiar contrapunt amb NA Zingarelli, però, incapaç de seguir els seus mètodes severs, al cap de dos anys s’installà a Bolonya per estudiar al Liceo Filarmónico En aquesta ciutat s’interpretà la seva cantata Il tempio della gloria , escrita en honor de Napoleó El 1807 debutà com a compositor d’òpera a Florència amb Il poeta in campagna L’èxit d’aquesta obra el convertí en un compositor de fama i rebé encàrrecs dels…

El 1603 era al servei de l’arquebisbe de Salzburg, i l’any següent, fou nomenat vicemestre de capella del prelat Mestre de capella el 1607, poc després ocupà aquest mateix càrrec a la cort de l’arxiduc Maximilià II a Innsbruck, ciutat on romangué la resta de la seva vida Stadlmayr fou un compositor prolífic i prestigiós que meresqué els elogis de M Praetorius en el seu Syntagma musicum 1618 i de WC Printz en Historische Beschreibung 1690 Les seves obres circulaven en antologies pels Països Baixos i Itàlia i es difonien en tabulatures per a teclat Compongué la seva abundant producció gairebé…

Es graduà en dret a la Universitat de Zagreb, carrera que alternà amb els seus estudis a l’Acadèmia de Música de la mateixa ciutat En aquest centre fou deixeble de S Stancic, F Zaun i Z Grgoševic, i el 1936 es graduà en piano, composició i direcció El 1946 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, càrrec que ocupà fins el 1953 Després d’haver dirigit l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Irlanda 1953-58, tornà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, aquesta vegada fins el 1969 Realitzà diverses gires europees i pels EUA, però centrà la seva carrera a Croàcia, on estrenà…

Ordenat el 1925, fou catedràtic de teologia de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Estudià la dogmàtica i la història de la teologia i la filosofia medievals, especialment de l’àrea hispànica Zur Gnadenlehre des jungen Suárez 1933, Francisco de Vitoria y la doctrina de la gracia en la escuela salmantina 1934, Geschichte des Molinismus 1935 amb importants edicions de fonts Molt interessat per Ramon Llull, el 1957 fundà a Friburg de Brisgòvia el Raimundus Lullus Institut Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Maioricensis Schola…

Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron