Resultats de la cerca

Com a espai teatral inclou tant l’anomenat espai escènic com l' espai espectador L’espai escènic és una totalitat teoricotècnica en la qual es presenta el treball de tots els elements que intervenen en un fet teatral, mentre que l’espai espectador és el lloc on els espectadors, en actitud passiva o bé activa, presencien el fet teatral, que té lloc en l’espai escènic, o en participen L’espai escènic no és únicament l’espai topogràfic on es produeix el fet teatral, sinó que també en poden formar part la llum, el so, el color, la temperatura, l’olor, etc En tot espai escènic poden ésser…

Encara amb les eleccions del desembre del 2010 recents, el començament de l’any va estar marcat per l’anunci del nou Govern de Willie Telavi i per la prohibició del dret de reunió a grups de més de deu persones, com a conseqüència de les manifestacions a l’illa principal contra l’elecció de Lotoala Metia com a ministre de Finances La resposta social i política a aquesta prohibició va fer que el Govern aixequés la prohibició De nou, però, es va obrir una finestra a la inestabilitat política amb la mort sobtada d’Isaia Italeli, ministre d’Agricultura, que donava la majoria suficient al Govern…

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…

De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar…

Normalment, un error gràfic sol ésser de l’ordre de 0,2 mm

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual collaborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876 L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment Cosmogonía y Geología i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas geológicas Amb l’…

L’origen dels lineaments és divers fractures, contactes litològics, capes prominents resistents a l’erosió, etc

Fou una resposta global a la problemàtica plantejada per la Revolució Industrial Com a orígens seus cal assenyalar l’anàlisi concreta de l’impacte del maquinisme sobre l’estructura urbana de Barcelona que es correspon amb el segon volum de la Teoría general de la urbanización , l’anàlisi de les necessitats de la classe obrera apèndix del mateix volum titulat Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona , el coneixement directe de la geografia del pla de Barcelona, extret del pla topogràfic realitzat sota la direcció de Cerdà el 1855, el ressò dels treballs de socialistes utòpics,…

El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat puig perquè…

Aquest autor encetà, el 1856, la publicació d’una sèrie d’estudis de toponímia, el que ell anomenà la geografia històrica dels Pirineus Orientals, i, aquell mateix any, aparegué l’article “Géographie historique du Conflent” dins el butlletí de la Société Agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, un treball realitzat a base de l’observació personal i l’estudi de la documentació antiga referida a aquella comarca, incloent-hi més de sis mil manuscrits inèdits provinents dels arxius conflentins Aquest article representa una de les primeres contribucions de l’autor a l’estudi…