El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa. Com el seu topònim indica (derivat del nom propi ibn ‘Ayša), el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana. Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida (1149). La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat puig perquè el poblessin i hi construïssin una fortalesa, reservant-se el novè de tots els fruits i unes parellades de terra. El 1152 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV confirmà al grup d’homes procedents de Tàrrega la donació que els havia fet l’any abans de tota la seva terra de Vinaixa per tal de poblar el terme, amb l’única obligació de pagar-li la novena part de les eixides.
L’any 1198 consta com a senyor del castell Berenguer de Puigverd, que es donà al monestir de Poblet i li cedí el castell de Vinaixa amb totes les seves pertinences. El mateix Berenguer de Puigverd donà el 1204 a Poblet la vila de Vinaixa amb els Omellons. El monestir no obtingué la senyoria definitiva del lloc fins l’any 1210, en virtut d’una permuta feta amb Pere el Catòlic. Des de llavors i fins al segle XIX, Poblet fou el senyor de Vinaixa. (XEC)
Dalt de la vila hi ha el casal renaixentista que rep el nom del “Castell”, el qual segurament ocupa el lloc on hi havia la primitiva fortificació medieval, segons es pot deduir de l’emplaçament topogràfic. Del nucli vell resta al nord un portal de mig punt adovellat, que devia formar part d’una vila closa que seria la protecció perfecta per a una població nascuda al voltant de la fortalesa del segle XII. La torre semicircular que hi ha a migjorn de l’església parroquial de Sant Joan, i que alguns han considerat una fortificació medieval, creiem que no ha tingut aquella funció i que no es pot emmarcar en aquella cronologia, ja que és posterior, si més no, a l’església del segle XIV i sembla relacionar-se amb una mena de terrassa de la rectoria. (JRG)