Resultats de la cerca

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Collaborà a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Mayet És autor de nombrosos reculls poètics, entre els quals Primera volada 1893, Vidamor 1905, El llibre dels petons 1909, i Florida d’estels 1927 Escriví per al teatre nombrosos sainets i peces curtes, algunes de les quals en collaboració amb Santiago Rusiñol , i es destacà sobretot per les obres d’exaltació patriòtica, com Jordi Erín 1906, Els segadors de Polònia 1912, Sota el cel de la Pàtria 1916, El drap sagrat 1920 i Els esclaus de la terra 1933

Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…

Continuà el negoci familiar de litografia Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita Il Tiberio , de la qual fou fundador i principal animador Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en L’Esquella de la Torratxa entre el 1895 i el 1903 Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la…

Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de pollastres…

Publicà els primers dibuixos, gravats al boix per Abadal, a la Guia satírica de Barcelona 1854, de MAngelon Collaborà a El Café 1859-61, El Cañón Rayado 1859-60, El Pájaro Verde 1860, Un Tros de Paper 1865-66, La Flaca 1869-73 i La Mosca 1882-84 On guanyà, però, popularitat —malgrat que signava rares vegades— fou a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa , on publicà sense interrupció des del 1879 Satiritzà la majoria de polítics de la seva època, així com els personatges més coneguts de Barcelona Illustrà els Singlots poètics de Pitarra i altres obres populars Com a…