Resultats de la cerca

Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles Com a…

La primera edició es disputà entre el 29 de març i l’1 d’abril de 1947 amb finals d’etapa a Barcelona, Terrassa, Granollers, Sabadell i Manresa Miquel Poblet en fou el guanyador i repetí el triomf un any després Fou succeït per Emilio Rodríguez, Joan Espin i el francès André Boher També s’imposaren dos cops Francesc Tortella 1957, 1958 i Josep Suria 1959, 1963 L’any 1970 vencé Joan Aguilar

És situada en un sector muntanyós i encinglerat, sota els vessants orientals del puig de la Calma 1050 m Esmentada ja el 1228 com a parròquia després esdevingué sufragània de la parròquia de Tortellà, és un edifici romànic del començament del segle XIII amb elements que demostren l’existència d’un altre d’anterior, probablement del segle XI, d’una nau, absis semicircular i campanar d’espadanya Prop seu hi ha la masia de Montella El lloc fou de la baronia de Sales

La societat es constituí al setembre del 1856 i es liquidà al final del 1859 o començament del 1860 Tenia un capital desemborsat prou important 900 000 duros —4,5 milions de pessetes— Balanç el 30 de juny de 1859 en milers de pessetes Va invertir en una companyia d’assegurances —La Garantia— i en el ferrocarril de Barcelona a França Va prendre part, també, en dos projectes sense futur immediat el canal de l’Albufera i el de Tamarit —futur canal de Catalunya i Aragó— vegeu Gabriel Tortella, Ensayos sobre la economía española a mediados del siglo XIX, pàg 79

És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic