Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Alfred el Gran

Alfred el Gran, segons una escultura, a Wantage, obra del Princep Hohenlohe Langenburg
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Rei de Wessex (871-899).
Fill d’Etelwulf I i d’Osburga El 853 fou adoptat pel papa Lleó IV, el qual s’encarregà de la seva educació Pujà al tron el 871 a la mort del seu germà Etelred I Durant molt de temps hagué de lluitar contra els danesos, que envaïren el territori, fins que el 893 els vencé definitivament A Alfred fou deguda la reorganització d’Anglaterra reformà l’administració i l’exèrcit, redactà un codi de lleis, fundà una escola palatina i fomentà la cultura tot fent traduir al saxó les obres llatines més importants la Historia ecclesiastica gentis anglorum , de Beda, els Soliloquia de sant Agustí, el…
Manuel Dies de Calataiud
Literatura catalana
Escriptor.
Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de l’obra de Lorenzo Rusio, el Llibre de manescalia , tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana, Libro de albeitería Saragossa 1495, fou tornat a traduir al català Barcelona, 1515 i 1523 Aquestes edicions donaren…
Plutarc
Historiografia
Historiador grec.
A Atenes fou deixeble d’Ammoni Malgrat haver viatjat gairebé per tot l’Imperi, la major part de la seva vida transcorregué a la seva ciutat natal i arribà a exercir el càrrec de màxim sacerdot a Delfos La seva casa fou, a més, lloc de reunió d’un cercle d’amics interessats per diverses qüestions, especialment per la filosofia Aquesta varietat d’interessos es reflecteix en el conjunt d’escrits seus coneguts amb el nom general de Moralia , on hom troba diatribes de caràcte retòric, com els tractats De la fortuna i De l’amor , i d’altres que pretenen una discussió filosòfica més seriosa, com els…
Satyendranath Bose
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic indi.
Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el collegi universitari de Calcuta, el primer de l’Índia que féu estudis científics superiors El 1921 deixà Calcuta i s’establí a la Universitat de Dacca i poc després 1924 envià un treball sobre la teoria quàntica a AEinstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya L’aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica 1925, derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que no obeeixen…
Margarita Ballester i Figueras
Literatura catalana
Poeta i traductora.
Vida i obra Va irrompre tardanament a la poesia catalana amb el recull L’infant i la mort 1989, que va guanyar el premi de poesia Rosa Leveroni El 1995 va publicar Els ulls , que va guanyar la viola d’or i argent als Jocs Florals de Barcelona El 2004 va editar Entre dues espases , el seu tercer poemari La seva obra és breu i aposta per l’austeritat estílistica i l’exigència intellectual, contraposades a una intensa càrrega emotiva Amb Rosina Ballester, va traduir una mostra de Poemes per a Anatole 1998 de Stéphane Mallarmé El 1997 va collaborar amb l’artista nord-americana June Papineau en l’…
vorimitation
Música
Anticipació d’un element temàtic (com ara el versicle d’un coral) per part d’una secció imitativa basada en aquest element.
El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que generalment no ha…
Gabriella Gavagnin-Capoggiani
Literatura italiana
Filòloga italiana.
Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha destacat també com…
Josep Elias i Cornet

Josep Elías
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, narrador i traductor..
Publicà en castellà Lejos de casa 1967 i Cruzar una calle para escaparse de casa 1968, reculls excepcionals adscrits al realisme líric i de preocupacions socials de l’època Després de 20 boyards papel maíz 1974, no tornà a publicar en castellà, tot i traduir prolíficament a aquella llengua, especialment narrativa francesa En català es donà a conèixer amb Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar 1971, premi Carles Riba 1970, sense modificar la tònica dels anteriors reculls Amb Ideari a la recerca de la fruita tendra 1976 encetà un to més irònic i meditatiu Conreà també la novella amb…
,
Pere el Venerable
Cristianisme
Abat de Cluny
.
De la noble família dels Montboissier, fou educat pels monjos de Sauxillanges Professà a Cluny 1109 i fou prior de Vézelay i de Domène 1120 i, finalment, vuitè abat de Cluny 1122, on es dedicà a la reorganització del monestir i de les cases dependents, aleshores en nombre de dues mil cluniacenc Al costat d’Innocenci II, s’oposà a l’antipapa Anaclet II, monjo de Cluny En polèmica amb els musulmans, féu traduir l’Alcorà al llatí El seu equilibri es manifesta en la polèmica amb el seu amic Bernat de Claravall entorn dels estudis i la vida monàstica mostrà una exquisitat en les cartes a Heloïsa…
societat bíblica
Cristianisme
Institució protestant fundada el 7 de març de 1804 a Londres, sota la denominació de British and Foreign Bible Society.
Al cap de vint anys s’estengué a moltes altres nacions, i el 16 de maig de 1946 fou constituïda la federació de totes les societats bíbliques nacionals, sota la denominació de United Bible Societies El seu objecte és ajudar a traduir els texts bíblics i revisar-los, publicar noves Bíblies, facilitar-ne la distribució i, finalment, encoratjar-ne l’ús L’actuació de la societat bíblica de Londres als Països Catalans començà el 1820 amb la distribució del Nou Testament a Barcelona, continuada per moltes edicions de la Bíblia en castellà i algunes de les seves parts en català El 1841 obrí un…