Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta Lucía a Amèrica…
Manuel Esteba i Gallego
Cinematografia
Director.
Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’aprenent de…
Sebastià Perera i Soriano
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida El seu primer treball com a operador fou El frente y la retaguardia 1937, Joaquín Giner, un curt rodat en plena guerra civil, que fou seguit per Catalunya màrtir 1938, collectiu Anys més tard debutà com a director de fotografia amb Emilio Foriscot a Quién me compra un lío 1940, d’Ignasi F Iquino, el primer de set films consecutius que feu amb aquest director El fet que Iquino fos productor i director alhora i que els seus pressupostos fossin sempre ajustats, feu de S Perera un professional tot terreny En una època 1940 i 1950 en què predominaren les produccions modestes, el seu talent,…
Anna Maria Matute i Ausejo

Anna Maria Matute i Ausejo
© Instituto Cervantes de Lisboa
Literatura
Escriptora en castellà.
Debutà molt jove amb novelles com Los Abel 1948, Las luciérnagas 1949, versió íntegra del 1993, Fiesta al Noroeste 1953, premi Gijón 1952, Pequeño teatro 1954, premi Planeta, En esta tierra 1955 i Los hijos muertos 1958, sobre la guerra civil de 1936-39, Primera memoria 1960, premi Nadal 1959, de gran difusió, Los soldados lloran de noche 1967, premi Fastenrath 1969, La trampa 1969 i La torre vigía 1971 A més, ha escrit llibres de versos De ninguna parte , premi Antonio Machado 1993, narracions com Los niños tontos 1958 o La Virgen de Antioquía y otros relatos , escrita el 1963…
Josep Maria Bardagí i Freixas
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià música al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Debutà com a guitarrista el 1965 tocant al Jamborre Jazz Club de Barcelona amb Els Gratsons A partir del 1968 collaborà en projectes discogràfics de Maria del Mar Bonet, Raimon i Joan Manuel Serrat Entrà al grup Teverano i formà Cordes Invisibles Treballà com a compositor i arranjador de cantants com Ana Belén, Paco de Lucía i el grup Ketama El 1972 feu la seva primera banda sonora "Horror Story" Horror Story , Manuel Esteba, un film protagonitzat pels germans Calatrava, que tornà a dirigir en Los Kalatrava contra…
Putapela
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-1981; ficció de 91 min., dirigida per Jordi Bayona i Url.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona ARGUMENT JBayona GUIÓ JBayona, Andreu Martí FOTOGRAFIA Carles Gusi Eastmancolor, normal MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Ludwig van Beethoven, Miquel Porter, Oriol Tramvia, Orquestra Plateria INTERPRETACIÓ Ovidi Montllor Pinxo, Mireia Ros Pilar, Teresa Estrada Marta, Arnau Vilardebó Caracortada, Pepón Coromina Pere, Walter Cots Pep, Carme Callol Laura, Carme Liaño mestressa, Marta May estrangera, Alfred Lucchetti Antoni, Berta Cabré la muda, Pepón Coromina Pere, Jordi Torras, AMartín ESTRENA…
Frederic Martínez i Tudó
Cinematografia
Compositor i productor.
Vida Sense abandonar la seva professió de metge, es dedicà a compondre música per al cinema i fou també l’autor de dues revistes musicals, Hechizos de Fu-Manchú i La novia del Paralelo La seva producció de bandes sonores s’inicià el 1942 amb Mosquita en palacio , de Joan Parellada, i Sangre en la nieve , de Ramon Quadreny, ambdues en collaboració amb Josep Casas i Augé Sovint, algunes de les seves cançons traspassaren la pantalla i es convertiren en èxits en les sales de ball o a la ràdio Actiu en el cinema fins el moment de la seva mort, el 1962 creà la Cooperativa Cinematográfica…
Teresa Juvé i Acero

Teresa Juvé i Acero
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora i pedagoga.
Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976 Exercí la docència com a professora de castellà Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi Conegué Josep Pallach , que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948 Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novella, La charca en…
,
caçamosques
Agronomia
Trampa amb esquer per a combatre les mosques de la fruita i altres insectes perjudicials, anomenada també mosquer
i atrapamosques
.
Generalment és un recipient de vidre, amb líquids atraients, emmetzinats o no, que hom suspèn entre el brancam dels arbres fruiters
El verí del teatre
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1978.
Desenvolupament enciclopèdic Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials Un aristòcrata illustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’actor ha de…