Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
Primera transmissió d'un partit de futbol en català des de la República
Joaquim Maria Puyal fa a Ràdio Barcelona la primera transmissió en català des de l'època de la República
transmissivitat
Física
Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques.
En el cas d’un feix refractat, la transmissivitat T és expressada on I és la intensitat dels feixos el subíndex 1 es refereix al medi d’incidència i el 2 al de refracció, n 1 i n 2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2, i φ l’angle que formen amb la normal També és anomenat poder de transmissió
enllaç
Mijtà de comunicació entre dos punts.
Un enllaç pot ésser per cable telegrafia, telefonia o bé per ones hertzianes, dit enllaç hertzià ràdio, televisió, etc
estríming
Electrònica i informàtica
Tècnica de difusió en línia, generalment a través d’internet, que permet la reproducció d’un arxiu de veu o d’imatge a mesura que es va transferint.
En l’estríming no cal descarregar prèviament el contingut a l’ordinador i permet reproduir documents de veu o d’imatge d’una manera ràpida i senzilla, utilitzant un espai de memòria, sense haver d’esperar que el procés de transferència de les dades s’hagi acabat Permet difondre en línia tant esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen en directe com esdeveniments enregistrats i emmagatzemats en un servidor en diferit Quan no es fa referència al sistema tècnic de transferència de continguts, sinó al mitjà pel qual els continguts es transfereixen sol utilitzar-se l’…
TCP/IP
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard de la capa de transport TCP
i de la capa de xarxa IP
, en els quals es basen les comunicacions a internet.
Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la transferència d’arxius, o el…
microscopi electrònic
Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
ionosfera
La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies
© Fototeca.cat
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.
Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa…
transmissor
Aparell destinat a efectuar una transmissió.
Generalment ha de poder convertir un codi, senyals de so o de vídeo, etc, i modular un senyal de radiofreqüència ona portadora a fi de fer possible la transmissió
rellotge mecànic
Esquema d’un rellotge mecànic de pèndola: òrgan motriu (1, pes; 2, corda; 3, barrilet; 4, cadell; 5, roda de cadell): Òrgan de transmissió : (6, roda de barrilet; 7, roda de temps; 8, roda de centre; 9, roda de primera; 10, pinyó de minuts; 11, roda de minuteria; 12, roda d’hores); escapament (13, roda d’escapament; 14, àncora); òrgan regulador (pèndola); (15, llentia; 16, femella d’afinació; 17, tija; 18, suspensió de làmina flexible)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament