Resultats de la cerca
Es mostren 3202 resultats
dret constitucional
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals.
En delimiten els elements constitutius població, territori i poder públic estatal i regulen l’organització i funcionament dels òrgans superiors forma de govern, les relacions generals excloses les penals, laborals i financeres i tributàries entre aquests òrgans i els ciutadans forma d’estat i la distribució territorial del poder estructura territorial de l’estat
arximorfema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de trets distintius comuns a dos morfemes producte d’una neutralització morfosintàctica.
Així, en català, com en moltes altres llengües, l’oposició entre masculí i femení representada pels morfemes ell/ella, persistent en plural ells/elles, s’esvaeix a favor de l’arximorfema masculí quan representa grups de coses gramaticalment masculines i femenines barrejades de manera que si hom sent tots ells canten , pot entendre que es tracta d’un grup d’homes, nois, ocells només mascles, o bé d’un grup sexualment i gramaticalment heterogeni
arxifonema
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius comuns a dos fonemes producte d’una neutralització fonològica.
No tots els fonemes d’una llengua admeten aquest procés, car depèn primordialment de la base comuna respectiva a tota oposició En català, el fonema /r/ no manté una oposició neutralitzable amb /p/, atès que només tenen en comú que són consonàntics, però sí amb /r/, amb el qual coincideix pel fet d’ésser consonàntic, alveolar, sonor i vibrant L’única cosa que els distingeix és que /r/ és univibrant, i /r/, multivibrant, tret pertinent en posició medial de mot, cera/serra , que s’esvaeix en posició final, on la capacitat distintiva d’ambdós és neutralitzada en l’arxifonema /R/ cor kór = kór
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
Assassinat l’ambaixador rus a Turquia
L’ambaixador rus a Turquia, Andrei Kàrlov, és assassinat a trets en una galeria d’art a Ankara mentre pronuncia un discurs L’autor dels trets, reduït després pels serveis de seguretat, era un policia fora de servei infiltrat en l’acte que, en disparar, havia cridat "no oblideu Alep" L’assassinat és immediatament condemnat per les principals potències Rússia i Turquia el consideren un intent de desestabilitzar les relacions entre ambdues potències
distintiu
Fonètica i fonologia
Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació Per exemple, els trets distintius de p, en català, són consonant, sord, oral, oclusiu, labial Per consonant s’oposa a les vocals, per sord, a b, per oclusiu, a f, per labial, a t i k, etc D’altra banda, el tret labial és marca de correlació per a p, b, m i f alhora
quadrilàter de vocals

fototeca.cat
©
Fonètica i fonologia
Representació geomètrica ideal d’un sistema vocàlic que el lingüista anglès D.Jones proposa a fi de definir tots els sistemes vocàlics de les llengües naturals.
Dintre totes les possibilitats, cal reconèixer les vocals cardinals, que conjuminen d’una forma característica els trets d’obertura, localització i labialització són cardinals les vocals anteriors no labialitzades i, ẹ,ę, etc, les centrals neutres a, e, etc i les posteriors labialitzades u, ọ, ǫ, etc Qualsevol altra combinació de trets ü, o, etc és una derivació secundària d’aquell grup cardinal que, segons Jones, es troba a la base de tots els vocalismes naturals
rondallística
Conjunt de rondalles que presenten trets comuns, en una mateixa època o lloc, etc.
contrast
Fonètica i fonologia
Trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes en un context qualsevol.
El terme fou emprat pel Cercle Lingüístic de Praga i per AMartinet
compilar
Aplegar en un sol cos d’obra materials trets de diferents llibres, documents, etc.