Resultats de la cerca

Formada al CN Manresa, competí sota el mestratge de Josep Claret Hereva de la campiona Maria Neus Panadell, triomfà el 1974 en els Campionats de Catalunya La seva consagració, però, es produí l’any següent, quan establí els rècords d’Espanya de 100 m lliure i 100 m papallona Campiona estatal d’hivern i d’estiu, el mateix 1975 disputà els Campionats del Món i assolí la medalla d’or en la Copa d’Europa i la de bronze en els Jocs Mediterranis Nedà els 100 m papallona i el relleu 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 Es retirà el 1978

Estudià durant vuit anys al Pilar de Saragossa, amb Luis Serra L’any 1763 començà a concursar per a obtenir una plaça de director de capella a Santo Domingo de la Calzada 1763, el Pilar 1765 i Zamora 1768, però el càrrec no li fou atorgat El 1765 es traslladà a Madrid, on triomfà com a compositor de tonadillas , i el 1769, havent obtingut la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca, s’establí en aquesta ciutat i hi restà fins a la seva mort Compongué villancicos , tonadillas , un ofertori a cinc veus i un Laudate Dominum a sis veus amb orgue, cor i instruments de corda…

Estudià piano i direcció orquestral a la Juilliard School de Nova York, on fou professor entre el 1968 i el 1971, i el 1961 debutà com a pianista a la mateixa ciutat La seva carrera s’orientà definitivament cap a la direcció orquestral i el 1968 dirigia la Juillard Ensemble, que continuà liderant en passar a ser Ensemble El 1972 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Saint Paul Dirigí diverses orquestres nord-americanes fins al seu debut a Alemanya 1978, on triomfà a Stuttgart i Bayreuth El 1987 anà a Bonn, on prosseguí amb la seva especialitat la música contemporània…

La seva experiència durant els anys cinquanta com a treballador de l’Australian Broadcasting Commission al poble de Broken Hill alimentà Wake in Fright 1961, un petit clàssic de les lletres del continent austral El 1966 cofundà el Liberal Reform Group per oposar-se a la guerra del Vietnam, però no fou escollit diputat en cap de les dues ocasions que es presentà a les eleccions Guionista de ràdio i televisió, triomfà entre el públic lector amb novelles com Chain of Darkness 1962, Tuna 1967 i Pig 1980, i amb els contes de la trilogia iniciada amb The Killer Koala 1986 Apassionat de…

Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el creador de l’…

Després d’estudiar medicina a la Universitat d’Iowa, estudià cant a Nova York i a Europa El 1965 guanyà el concurs internacional de Munic i el 1966 el concurs Čajkovskij de Moscou Fou contractat per les òperes de Berlín i Roma i, a la tornada als EUA, debutà el 1976 al Metropolitan de Nova York Des del 1972 manté una estreta relació amb el Festival de Bayreuth, on triomfà amb els grans personatges wagnerians, especialment Amfortas, a Parsifal , i L’holandès errant , títol que ha cantat en tots els grans teatres del món Al Liceu ha cantat diverses òperes de Wagner i Verdi, i el…

Com a agregat d’ambaixada a Alemanya, als Països Baixos i a França, proporcionà al seu govern importants informacions El 1813 aconsellà la prossecució de la guerra contra França Alexandre I de Rússia el delegà per al congrés de Viena 1815 i el nomenà ministre d’afers estrangers 1816, càrrec que mantingué durant el regnat de Nicolau I Malgrat els seus consells, el tsar intervingué en la guerra d’independència grega 1827-29 i en les dues crisis turcoegípcies 1832-33 i 1839-40 El seu punt de vista triomfà el 1849, any en què Rússia féu costat a Àustria contra els rebels hongaresos,…

Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any 38% dels vots, i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren 1952 l’Action Républicaine et Sociale El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale URAS i els Républicains Sociaux RS, que més tard 1958, amb l’accés al poder de De…

Barceloní d’adopció, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria , amb què triomfà als locals de més renom de l’Estat espanyol Teatre Principal de Sant Sebastià, Circ Price de Madrid, Circ Olympia de Barcelona, Teatre Argensola de Saragossa, etc gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb què executava els jocs Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de…

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar 1907 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aures de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com A una brodadora Collaborà a La Veu de Catalunya i dirigí la revista “Bella Terra” 1923-27, nom pres d’un llibre de Carner Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb les…