Resultats de la cerca

S’inicià al Joventut CB el 1976 i competí amb els clubs 7 a 9, Universitari, Límit i Joventut Al-Vici Guanyà el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1980, 1983, 1988, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i fou subcampió d’Europa de trios 1985, juntament amb Ramón Ros i Lorenzo Mas Entre el 1979 i el 1987 participà en diverses competicions internacionals, com la Copa d’Europa d’equips 1980, 1982, 1986, la Copa de Campions 1986, el Campionat d’Europa 1989 i el Campionat del Món 1979, 1983, 1987 Des del 2008 forma part de la junta directiva de la…

Formà part dels clubs 7 a 9, Joventut i Límit, i tingué com a entrenadors Dick Weber, Paco Ballesteros, Irma Urrea i Leo Klitte Ha estat campiona de Catalunya i d’Espanya individual, per parelles, per trios i per equips, i subcampiona d’Europa individual 1981 Assolí dues medalles de plata 1981, 1983 i una de bronze 1982 a la Copa d’Europa de Campions Disputà la Copa d’Europa d’equips 1978, 1980, 1982, 1988, 1990 i el Campionat d’Europa 1981, 1985, 1989, 1993 amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana Es retirà el 1994 Rebé el premi del diari Sport a la…

Fou dues vegades subcampiona del món 2000, 2001 i una d’Europa 2001 de trios, sempre formant equip amb Jordi Becerril i Jordi Rubio, amb els quals també conquerí tres medalles de bronze en la mateixa categoria, una en el Campionat del Món 2002 i dues en el Campionat d’Europa 2000, 2003 També es proclamà tres vegades campiona d’Espanya 1998, 2000, 2001 Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és entrenadora del grup d’aeròbic del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i del Gimnàs Gervasi Deferr-La Mina Entre els gimnastes que ha dirigit destaca el campió…

Iniciat en una escola de Badalona l’any 1998, dos anys després passà a entrenar-se sota la direcció del campió mundial Jonathan Cañada Guanyà el Campionat de Catalunya individual i de trios 2002 i el Campionat de Catalunya i d’Espanya per parelles amb Sara Velasco 2003 També fou, en dues ocasions, subcampió d’Espanya individual 2002, 2004 D’altra banda, es proclamà campió d’Espanya i d’Europa de fitnes en el Campionat de la IFF 2004 Fou membre de la selecció espanyola entre el 2001 i el 2006, i quedà finalista en el Campionat Mundial de la FISAF 2003 i en els Jocs Mundials i en…

Organista en diverses ciutats italianes al principi de la seva carrera, arribà a ser mestre de capella el 1639 Fou un gran viatger i un compositor prolífic La seva producció musical, predominantment religiosa, inclou diversos volums de motets, misses i colleccions de salms Les seves primeres obres acostumen a ser escrites per a quatre o cinc veus i acompanyament d’orgue, mentre que en les darreres es reflecteixen els canvis estilístics que tenien lloc dins l’àmbit de la música religiosa al nord d’Itàlia i hi predominen els duos i els trios El seu duo Dulcis et suavissime Jesu…

Es formà a Pàdua 1708 El casament secret amb Elisabet Premazzone l’obligà a fugir a Assís, on estudià violí i composició amb PCzernohorsky i on compongué la cèlebre sonata Il trillo del diavolo Concertino a la basílica del Santo, a Pàdua 1721, fou invitat a la coronació de Carles VI a Praga, on restà del 1723 al 1726 Tornà a Pàdua 1727, fundà una escola i es consagrà a les investigacions acústiques i a altres problemes teòrics de la música Trattato di musica , 1754 De'principi dell’armonia musicale , 1767 És autor de prop de 150 concerts, 50 trios i 200 sonates per a violí, i de música…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…

Fill d’un noble anglès installat a França, visqué a Londres, on estudià piano amb NJ Hüllmandel, JL Dušek i JB Cramer El 1808, de nou a França, fou alumne de composició d’A Rejcha a París Passà la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on tocà el piano i el violoncel en un conjunt orquestral format per aficionats La música de cambra ocupa gran part de la seva producció Escriví un gran nombre de quartets i quintets de corda i també de trios, quintets i sextets amb piano, així com música de cambra per a instruments de vent El 1832 fou nomenat membre honorari de la…

Entorn del 1750 arribà a París Treballà al servei del príncep de Mònaco i del duc d’Orleans a la capital francesa, ciutat on sembla que fixà la seva residència a partir de la dècada del 1760 La seva tasca pedagògica fou molt important En aquest àmbit escriví diverses obres, entre les quals destaquen un mètode de clavicèmbal i un tractat d’instrumentació, ambdós del 1764 Així mateix, publicà la traducció, entre d’altres, de l’obra de Leopold Mozart Violinschule 'Escola de violí' Compongué diverses simfonies, les quals, tot i que inicialment constaren de quatre moviments en un estil clarament…

Es desconeixen les dades essencials referents a la seva formació Se sap, però, que el seu protector fou el duc de Gramont A partir de la dècada del 1740 es presentà com a solista i el 1746 ja era instrumentista ordinari de l’Acadèmia Reial de Música a París En la seva producció de música vocal destaquen els motets sobre textos llatins per a diverses combinacions de solistes, cors i orquestra Entre aquests, el seu Cantate Domino 1750 fou molt popular i apreciat La seva aportació més rellevant es troba en el camp de la música simfònica, gran part de la qual s’interpretava als Concert Spirituel…