Resultats de la cerca

Fill d’Ardašīr, fundador de la dinastia sassànida , lluità diverses vegades contra Roma i capturà l’emperador Valerià 260, que tingué presoner fins a la mort També combaté contra Síria i Armènia, territoris que hagué de cedir posteriorment Probablement fou ell —i no el seu pare— qui conquerí i destruí la ciutat de Hatra, a Mesopotàmia, capital d’un petit regne entre Pèrsia i l’imperi Romà També li ha estat atribuïda la fundació de Gondēšāpūr , ciutat famosa pel conreu de la ciència mèdica i la filosofia hellenísticooriental Afavorí la traducció d’obres gregues i índies

Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el segle III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament ocupada pels…

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…

Graduat per l’Escola d’Arts de la Interpretació de Praga, s’integrà en el corrent del “nou cinema txec” amb Křik ‘El primer crit’, 1963 Derivà després vers el gènere fantàstic amb Valerie a týden divů ‘Valèria o la setmana de les meravelles’, 1969 i, posteriorment, vers un realisme crític i humà, sovint emprant actors no professionals Causa králik ‘El cas del conill’, 1979 Més tard dirigí Útěky domů ‘Escapar de casa’, 1981, Néuplné zatmění ‘Eclipsi incomplert’, 1982, Katapult ‘Catalulta’, 1983, Prodloužený čas ‘Temps perllongat’, 1984, Lev s bílou hřívou ‘Lleó amb una crinera blanca’, 1986, A…

Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant Ponç de Puigsec…

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’…

Continua en la mateixa família

Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que incorporà la…

Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de Haydn L’…

Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les esglésies…