Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
intoxicació per plom
Quadre habitualment crònic, propi dels treballadors del plom encara que també, algunes vegades, d’altres persones que estan en contacte amb el metall, sobretot els infants que llepen i xuclen les joguines, la pintura de les quals conté plom.
Es caracteritza per uns símptomes prodròmics no específics seguits d’una anèmia hemolítica microcitària regenerativa, amb coproporfirinúria III associada, un ribet de color blau fosc a les genives, dolors còlics abdominals, alteracions vasculars i neuropaties Rarament es pot produir una intoxicació aguda amb diarrees, cefalàlgies, insomni, tremolor i deliri El tractament d’aquestes intoxicacions consisteix a administrar substàncies quelants del plom, ultra les mesures per a totes les intoxicacions Hom l’anomena també saturnisme
blefaroptosi
Oftalmologia
Ptosi palpebral o caiguda de la parpella superior.
Pot ésser unilateral o bilateral i, si és accentuada, pot afectar la visió en quedar coberta la pupilla En aquesta situació el pacient fa esforços per aixecar la parpella arrugant el front, elevant les celles i realitzant moviments d’hiperextensió del cap La blefaroptosi pot ésser conseqüència de trastorns congènits, com anomalies del nervi motor ocular comú que solen associar-se a alteracions de la musculatura extraocular, o de trastorns adquirits en relació amb factors nerviosos, vasculars o mecànics
papil·litis
Patologia humana
Inflamació de la papil·la òptica o porció del nervi òptic visible amb l’oftalmoscopi.
Determina focus d’inflamació i de desmielinització del nervi òptic Hom pot observar-la en el curs de certes malalties víriques, de l’esclerosi múltiple, d’oclusions vasculars com en l’arteritis temporal, per intoxicacions plúmbiques o alcohòliques i en el decurs de la meningitis i de la sífilis Pot afectar només un ull o bé tots dos provoca ceguesa, que segons quines siguin la causa i la gravetat de la malaltia, pot recuperar-se o no És anomenada també neuritis òptica
cos cavernós
Anatomia
Cadascuna de les dues columnes erèctils situades en el dors del penis i del clítoris i també al voltant de la uretra anterior masculina.
Els cossos cavernosos són formats per un teixit trabecular que constitueix un sistema d’espais vasculars, intercalats entre les artèries aferents i les venes eferents, que durant la fase d’excitació sexual s’omplen de sang a pressió i donen lloc a l’erecció de l’òrgan En la dona, hi ha dos petits cossos cavernosos a l’interior del clítoris, que acaben en un gland rudimentari i que són responsables de l’erecció de l’òrgan en la fase d’excitació sexual
arteriografia
Angiografia d’una artèria.
Hom pot estudiar gairebé qualsevol artèria de l’organisme mitjançant la injecció directa del contrast opac als raigs X amb un catèter arteriografia selectiva La prova és indicada en casos d’arteritis, arterioesclerosi, embòlies, trombosis, aneurismes, malformacions vasculars, tumors, etc especialment important és l’estudi angiogràfic del cor i de les artèries coronàries en casos de cardiopatia isquèmica angiocardiografia La tècnica consisteix en la injecció ràpida del contrast pel catèter i l’obtenció seriada de radiografies darrerament aquesta tècnica ha estat millorada amb…
derma

Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de…
Símptomes i signes patològics de l’aparell càrdio-vascular
Patologia humana
Les alteracions de l’aparell càrdio-vascular poden generar manifestacions molt diverses Així, es poden presentar manifestacions subjectives, els anomenats símptomes , com ara dispnea, dolor precordial, claudicació intermitent o palpitacions O bé és poden produir alteracions objectives, els signes , d’entre les quals destaca l’edema i les modificacions de la coloració i la temperatura cutània, com cianosi, rubefacció, pallidesa i fredor cutània Aquestes manifestacions, que són només algunes de les que els trastorns càrdio-vasculars solen provocar, poden presentar una intensitat…
diarc | diarca
Radiologia del cor i els grans vasos
Patologia humana
L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica Els estudis radiològics que més sovint es demanen pel que fa a les malalties càrdio-vasculars…
hiperaldosteronisme
Patologia humana
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.
Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una hiperplàsia suprarenal…