Radiologia del cor i els grans vasos

L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars. La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar. Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica.

Els estudis radiològics que més sovint es demanen pel que fa a les malalties càrdio-vasculars inclouen les radiografies simples de tòrax, a partir de projeccions frontals i de perfil, i la radioscòpia.

La radiografia simple de tòrax presa en projecció frontal permet d’observar el perfil del cor, l’anomenada silueta cardíaca. Una bona part de les cardiopaties originen un augment de la grandària del cor o d’alguna de les seves cavitats. En condicions normals, el diàmetre transversal del cor no ha de sobrepassar la meitat del diàmetre transversal del tòrax. Tanmateix, però, per exemple en el cas de miocardiopaties o d’insuficiència cardíaca, el primer diàmetre pot ésser superior al que és habitual.

L’observació d’una placa radiogràfica de tòrax presa en projecció frontal i una altra en projecció de perfil permet de distingir més clarament la grandària i el perfil de cadascuna de les cavitats cardíaques, com també dels grans vasos. Així, amb aquesta tècnica senzilla és possible de detectar l’augment selectiu de la grandària d’alguna d’aquestes cavitats, com ara per exemple en casos d’estenosi de les vàlvules cardíaques o bé d’insuficiència de les cavitats dretes o esquerres.

D’altra banda, la radioscòpia del tòrax, és a dir, l’estudi radiològic del tòrax dinàmic i monitoritzat en una pantalla, permet d’observar els canvis del perfil cardíac durant els moviments de contracció —i per tant d’estudiar el funcionament cardíac— i detectar la presència de petites calcificacions com s’esdevé habitualment en casos de malaltia coronària, valvulopaties o diversos trastorns del pericardi.