Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Koryo
Dinastia coreana fundada el 935 per Wang Kon, que donà nom a la península de Corea.
Els Koryo traslladaren la capital a Kaesong i lluitaren per la unificació territorial Reorganitzaren l’administració, redistribuïren la terra i difongueren el budisme arreu del país El 1225, arran de la gran invasió mongòlica, la península fou devastada i els darrers Koryo esdevingueren vassalls dels mongols Derrotats aquests a Tina, el 1368, la rebellió del general Li-Song-gye 1392 provocà la caiguda de la dinastia i l’adveniment dels Li
privilegi privatiu
Història del dret
Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
andhra
Etnologia
Individu d’un poble preari, de llengua telugu, establert a la regió situada entre els rius Krishna i Godāvari des del 400 aC aproximadament.
Foren vassalls de Maurya i el s I a C fundaren una dinastia independent, la dels Sātavāhana, que, escindida aviat en cinc branques, perdurà fins al s III dC Els reis andhres protegiren el budisme i construïren santuaris i monestirs Els andhres comerciaren amb regions de l’Àsia sud-oriental i encunyaren monedes d’or i argent El país dels andhres ha donat el seu nom a l’estat d’Andhra Pradesh
convinença
Història del dret
Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement o sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
Chandragupta II
Història
Emperador indi (~376 — ~414), el tercer membre de la dinastia Gupta
.
Assassinà el seu germà gran, Ramā Gupta, s’apoderà del tron i es casà amb la seva muller Dilatà el seu imperi conquerint el regne Śaka ~388, i s’establí a la seva capital, Ujjain, cruïlla de races i cultures Per mitjà d’aliances matrimonials assegurà l’imperi Assolí la fama d’emperador estimat dels seus vassalls, imparcial i clement, i de bon administrador De fet, sovint ha estat identificat amb el llegendari Vikramāditya, espècie de Salomó de l’Índia
Saustatar
Història
Rei de Mitanni (~1500 aC).
Fill de Parsatatar, és el sobirà més important d’aquest regne hurrita La seva autoritat s’estenia des del Taure Àsia Menor fins al Zagros est del Tigris i des dels monts Nur nord de Síria fins a Al-Biqā’ Fenícia Els estats vassalls de Mitanni gaudien, però, d’una gran autonomia, car podien signar tractats amb altres regnes, imposar tribut als més dèbils, fer la guerra pel seu compte, etc Potser fou el monarca que afrontà la invasió de Tuthmosis III el 1472 aC
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI
Artal d’Alagó
Història
Noble aragonès; tercer comte de Sástago i gran camarlenc de Carles V i de Felip II; fou virrei d’Aragó entre el 1575 i el 1588.
Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo