Resultats de la cerca

Aquest, tal com ho manifesta en les Rime , la veié per primera vegada el 6 d’abril de 1327 a l’església de Santa Clara d’Avinyó, i tingué per ella un gran amor, que mai no desmentí Malgrat els diversos esforços que han estat fets, el personatge de Laura no ha pogut ésser identificat, i hom accepta que es tracta de madona Laura de Noves, casada el 1325 amb Hug de Sade

Ordenat de sacerdot 1954, estudià sociologia a Lovaina i fou professor a la Universitat de Bogotà i a l’escola superior d’administració pública En intentar de crear el Frente Unido del Pueblo Colombiano, d’oposició, es veié obligat a demanar la reducció a l’estat laical 1965 Fracassat el Frente, s’incorporà al moviment guerriller de l’Ejército de Liberación Nacional 1966 i morí en combat poc després És autor de diversos estudis sociològics

En sortiren vint-i-cinc números Des del número 3 fou bilingüe Tingué difusió arreu del País Valencià i al Principat Se subtitulava “periòdic defensor dels que treballen i no mengen, enemic acèrrim dels que mengen i no treballen” Fou repetidament multat pel governador Josep Botella, que en recollí el número 26 que no veié la llum i suspengué el periòdic Era d’orientació anarcocomunista, relacionada amb els grups de Gràcia i els andalusos “pedrotistes”

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència

Fundat al maig del 1909, fou impulsat pels germans Mauchan, dos anglesos que treballaven en una fàbrica al barri El nom de l’entitat prové d’un concurs de globus lliures celebrat el dia de la fundació a la platja de la Mar Bella, que guanyà un globus de nom Júpiter Aconseguí el Campionat de Barcelona de segona categoria 1917 i el Campionat de Catalunya de segona categoria 1917, 1925, 1928, 1929, 1937 Es proclamà campió d’Espanya de segona categoria la temporada 1924-25 Jugà a primera categoria catalana des de la temporada 1929-30 fins a l’esclat de la Guerra Civil En aquesta època arribà a…

Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico

El 1175 i el 1182 aconseguí del rei altres termes veïns, com el castell i la vila d’Orrios La comanda principal fou establerta pel comte a Alfambra, i sembla que el papa Urbà III li atorgà una butlla aprovatòria Ja abans havia obtingut llicència del legat apostòlic de seguir l’orde del Cister i guerrejar contra els sarraïns En 1186, però, el comte Gonçalves es veié obligat a cedir el castell d’Alfambra i els seus béns a l’orde del Temple

Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria