Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
engany a mitges
Dret català
A Catalunya, rescissió, per lesió, dels contractes de compravenda, permuta i altres de caràcter onerós relatius a béns immobles, fets per un preu inferior a la meitat del seu just preu.
El lesionat gaudeix de la facultat de poder rescindir el contracte, si doncs, l’adquirent no prefereix d’evitar la rescissió mitjançant el pagament en diner del complement del preu Aquesta facultat rescissòria actualment caduca al cap de quatre anys des de la data del contracte el venedor només pot renunciar-la després d’haver celebrat el contracte lesiu, excepte a Tortosa, on és admès que hom pugui fer la renúncia en el mateix contracte
Josep Sala i Ardiz
Museologia
Col·leccionista d’art.
Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc
Josep Santés i Murgui
Història
Guerriller carlí.
Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant
draper | drapera
Oficis manuals
Venedor de draps o teixits de llana.
Era conegut per botiguer si venia exclusivament teixits a la menuda, i per mercader si ho feia a l’engròs
firandant
Venedor que va de fira en fira.
Emanuele Maucci
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor italià.
Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc
causa de contracte
Dret civil
Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.
És un requisit necessari per a l’existència d’un contracte, i de la seva diferent qualitat depenen la qualificació jurídica i la regulació del contracte La causa dels contractes onerosos és el fet de rebre la cosa o prestació a què l’altra persona s’obliga per al comprador és rebre l’objecte comprat, i per al venedor, el seu preu per a l’arrendatari és gaudir de la cosa i usar-la, i per a l’arrendador, percebre'n el lloguer etc, i en els contractes gratuïts donació i altres és l’ànim de liberalitat Hi ha contractes amb causa mixta el pare que ven a un fill una cosa a preu baix,…
Assumpta González i Cubertorer
Literatura catalana
Dramaturga i poeta.
Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997
tenaller | tenallera
Gerrer, fabricant o venedor de tenalles o gerres.
ferroveller | ferrovellera
Oficis manuals
Venedor de ferro vell i altres objectes usats.
A Barcelona i en altres poblacions catalanes formaven part de la confraria de Sant Eloi