Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
serp corall
Serp corall
Lvulgaris (cc-by-3.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, que atenyen, com a màxim, 150 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir la cua molt curta, el cap petit i no diferenciable del coll, el tronc gairebé cilíndric i una coloració molt bonica amb un dibuix format per anelles de color diferent, que s’alternen amb una freqüència característica, on predominen el negre, el groc, el vermell i el blanc.
Habiten sota el sòl, pedres i masses de vegetals en descomposició Llur verí és molt actiu Habiten a l’Amèrica del Nord i Central, a Bolívia i al Perú
àglif
Anatomia animal
Herpetologia
Dit de les serps les glàndules verinoses de les quals són bastant petites i no tenen relació amb dents especialitzades.
El verí va a parar a la gola de l’ofidi i es barreja amb la saliva per tal d’inocular-lo a la presa, han de mastegar-la
hemòlisi
Medicina
Lisi dels eritròcits amb el consegüent alliberament de l’hemoglobina que contenen.
Pot ésser provocada pel verí de serps i d’abelles, per alcaloides com la digitonina i també per reacció serològica específica amb les aglutines del grup sanguini no tolerat, entre d’altres
Leonardo Fernández de Ávila
Música
Orguener andalús.
Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la…
migale
Aracnologia
Aranya del subordre dels migalomorfs, de la família dels terafòsids, que ateny uns 9 cm i és l’araneid més gros de tots els coneguts.
Té el cos i les potes peluts i posseeix un poderós verí que li permet d’atacar i d’alimentar-se d’insectes, amfibis, rèptils i petits mamífers Habita a la Guaiana i a Veneçuela
bufotenina
Química
Cristalls insolubles en aigua i solubles en alcohol, que es fonen a 146-147°C.
N'hi ha en el verí de certs gripaus, d’on pot ésser aïllada és un derivat N-simetilat de la serotonina, de la qual conserva algunes propietats És emprada en medicina com a allucinogen
Pere Joan Albertí
Història
Alt funcionari reial.
Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies , concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats 1521 El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca
pompílids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que fan de 5 a 50 mm i són de coloració variable amb reflexos metàl·lics.
Tenen les ales llargues i fines, tot i que són més marxadors que voladors Cacen aranyes, fins i tot més grosses que ells, les quals paralitzen amb el fibló, que instilla verí, i les utilitzen com a nodriment de llurs larves
Giovanni Battista Armenini
Pintura
Pintor i teòric de l’art italià.
En la seva obra Dei veri precetti della pittura Ravenna 1587 preconitzà una pintura artificiosa basada en el coneixement eclèctic de les escoles dels diferents països i on el model natural era menystingut, i el paper de la barreja dels colors, sobrevalorat
Els vipèrids: escurçons
Els vipèrids o escurçons tenen un aparell verinós constituït per les parts assenyalades en el dibuix a l’esquerra, A 1 glàndula principal de verí, 2 múscul compressor de la glàndula, 3 conducte principal, 4 glàndula secundària, 5 conducte secundari, 6 dent solenoglifa, amb un conducte intern, que apareix ampliada i en secció A’ i A " Gustavo Hormiga Aquesta família, força homogènia, inclou formes altament verinoses i és representada a Europa pel gènere Vipera , que pertany a la subfamília dels viperins a Amèrica hom troba ben diferenciats els crotalins, comunament anomenats…