Resultats de la cerca
Es mostren 8692 resultats
Pere Serra

Retaule de l'Esperit Sant de la Seu de Manresa, obra de Pere Serra (1394)
Pintura
Pintor, un dels germans Serra, als quals s’atribueixen una cinquantena d’obres destacades del gòtic català.
Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de…
Marcel Proust

Marcel Proust vers el 1895
(CC0)
Literatura francesa
Escriptor francès.
De salut molt fràgil, la seva infància es veié sempre envoltada d’atencions Malgrat tot, feu estudis excellents al liceu Condorcet i més tard a l’Escola de Ciències Polítiques i a la Sorbona, on seguí els cursos de filosofia de Bergson, d’influència decisiva sobre la seva problemàtica del temps A la seva sensibilitat malaltissa, s’hi ajuntà, des de l’adolescència, un sofriment moral molt més profund, la seva homosexualitat, que el mantingué en una lluita constant tota la seva vida Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial només en aparença, estimat…
Gustave Courbet

Gustave Courbet (vers el 1860)
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…
almoràvit

L’imperi almoràvit vers l’any 1100
© Fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica originària del Sàhara, fundada el 1042 per ‘Abd Allāh ibn Yāsīn.
A causa del vel que els tapava el rostre fins als ulls, els seus membres foren també anomenats al-mulaṯṯimūm els qui duen vel La tribu Lamtūna del grup berber dels sanhāǧa , antecessors dels tuàreg fou aviat partidària de la nova doctrina, gràcies al fet que dos dels seus xeics, els germans Yaḥyà i Abū Bakr, es convertiren en deixebles d’‘Abd Allāh Inspirats pel fanatisme religiós es dedicaren al gihad guerra santa La successiva actuació militar de Yaḥyà i d’Abū Bakr determinà el domini de les tribus del desert i assimilà els territoris de Siǧilmasa, Sūs i Agmāt Abū Bakr, encomanat el nord al…
Salvatore Rosa

Autoretrat de Salvatore Rosa (vers el 1645)
Pintura
Pintor italià.
Conreà la pintura paisatgista i de batalles Fou influït primerament per Claude Lorrain i per Poussin Les seves obres cerquen la fugida de l’amanerament dels barroquistes per conquerir la plasmació ideològica de la mitologia Les seves composicions, de gran efectisme escenogràfic, foren molt apreciades pels colleccionistes del segle XIX
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
estramp
Literatura
Vers lliure.
En la literatura catalana aquest tipus de vers fou usat sobretot per Jordi de Sant Jordi s XV en el poema conegut com a Estramps , per al qual se serví de molts exemples inclosos per Jaume Marc en el seu Llibre de concordances També cal destacar algunes composicions en versos estramps d’Ausiàs Marc, especialment el Cant espiritual
Jaume Serra

Retaule de Sant Esteve de Gualter, obra de Jaume Serra (vers el 1385)
MNAC
Pintura
Pintor, un dels germans Serra, als quals s’atribueixen una cinquantena d’obres destacades del gòtic català.
Fill del sastre Berenguer Serra, és documentat des del 1358, any a partir del qual s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador Des de la desaparició d’aquests mestres vers el 1362-63 la carrera de Jaume Serra es vinculà a la del seu germà Pere Serra , acabat de sortir del taller de Destorrents Tot i algunes comandes menors associades a la cort, en conjunt el taller es consagrà principalment a la realització de taules i retaules destinats a monestirs, catedrals, canòniques i esglésies…
pentasíl·lab
Literatura
Vers de cinc síl·labes.
A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d' arte mayor , Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó , etc
monosil·làbic
Literatura
Vers d’una sola síl·laba.
No té altre ritme que el que li dóna la combinació mètrica en què s’integra No són versos els monosíllabs resultants de dos recursos sonors usats per la poesia catalana antiga aquell que, destacat, repeteix, reforçant-la, la rima del vers precedent, i aquell que funciona com a rim multiplicatiu, aparença de versos d’una o més síllabes proveïts de la mateixa rima del vers més ampli a l’interior del qual compareixen Tampoc, les repeticions monosíllabes en poemes en eco És un vers tributari de composicions plurimètriques, on es barreja amb versos d’altres…