Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
creuera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tija tetràgona pilosa, de fulles ellíptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.
Creix en herbassars humits de la muntanya mitjana
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…
lisimàquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les primulàcies, de fulles simples oposades o verticil·lades i de flors grogues o blanques; són pròpies de llocs humits.
araucària
araucària (Araucaria araucana)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
pitosporàcies
Botànica
Família de rosals composta per plantes llenyoses de fulles simples, alternes o verticil·lades, de flors actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres i d’ovari súper, i de fruits carnosos o en càpsula loculicida.
Consta d’unes 200 espècies, la majoria nadiues d’Austràlia
litràcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’unes 450 espècies de plantes herbàcies o llenyoses amb fulles simples oposades o verticil·lades, flors generalment actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper, i fruits capsulars.
Litràcies més destacades Ammannia coccinea alfabegueta de fulla estreta Lythrum sp litrum Lythrum salicaria salicària
rauvòlfia
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries o arbustives, de la família de les apocinàcies, generalment glabres, de fulles oposades o, més sovint, verticil·lades i amb inflorescències terminals o axil·lars pedunculades, de flors petites.
El gènere comprèn unes 70 espècies de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica tropical, i hom n'obté diversos extrets, molt emprats en medicina, especialment de Rauwolfia serpentina Hom empra en farmàcia l’arrel i el rizoma d’aquesta espècie, que conté més de vint alcaloides, dividits en dos grups el de l’ajmalina i el de la serpentina, entre els quals hi ha el més important, la reserpina Té una acció sedant i hipotensora Ha estat emprada a l’Índia des de l’antiguitat A Europa en són emprats els alcaloides aïllats
apegalós
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tija ascendent, quadrangular i proveïda d’agullons recorbats que fan que s’arrapi a la roba, fulles verticil·lades i flors blanquinoses.
És comuna als herbassars ruderals a tot el país
cara
Cara (Chara hispida)
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Gènere d’algues verdes d’aigua dolça, de la classe de les carofícies, formades per un eix de grans cèl·lules, recobertes d’un còrtex de cèl·lules allargades, i per ramificacions verticil·lades.
Molt emprades en experiments de fisiologia cellular asprella
pinzell
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les gutíferes, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles petites, linears, papil·loses, verticil·lades, de flors grogues, arranjades en petites inflorescències corimboses, i de fruits capsulars.
Creix en escletxes i relleixos de roques calcàries És una planta endèmica de l’E i el SE de la península Ibèrica En medicina popular, és usada contra el mal de pedra