Resultats de la cerca

Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756 El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort Hi excellí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo 1789, que aparegué publicat en 1799-1800 Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats més…

Possiblement ocupà el càrrec de mestre de capella a la catedral de Cadis abans d’installar-se a Conca el 1578 El 1580 succeí Andrés de Torrentes com a mestre de capella de la catedral de Toledo En aquest centre s’ocupà de millorar el nivell dels infants del cor i de la capella, de buscar i formar bons cantors i de dotar de nova música l’arxiu Deixà Toledo el 1593 i, cap al 1597, s’installà a Sevilla, sense que se li conegui cap altra destinació musical durant aquest temps Fou molt valorat pels seus contemporanis La seva producció musical consta de diverses obres litúrgiques, especialment…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat…

Estudià al Conservatori de l’Estat de Bulgària, i debutà a Sofia el 1957 amb Eugeni Oneguin Després d’haver ampliat estudis a Itàlia, el 1961 es presentà a la Scala de Milà amb Beatrice di Tenda , i un any després ho feu a San Francisco i al Metropolitan de Nova York Després d’actuar a Salzburg, Londres i Moscou, el 1973 cantà a Torí Les vespres sicilianes , de G Verdi, amb motiu de la reobertura del Regio Teatro de la ciutat Especialitzada en el repertori dels autors veristes, s’ha convertit en la intèrpret de referència dels papers de Cio-Cio San Madama Butterfly , Tosca i…

El seu nom de baptisme era Pere Escolà de Montserrat, tingué per mestre de música Joan Marc El 1636 entrà com a monjo al monestir de Montserrat, on fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella durant més de 30 anys Residí algunes temporades a Madrid Hàbil instrumentista orgue, arpa i altres intruments, home d’una cultura humanista notable, es distingí, sobretot, en la composició musical Compongué moltes obres vocals a un i a més cors, en llatí misses, vespres, completes, antífones, motets, lletanies, etc i en castellà, algunes de les quals s’han perdut Les seves obres…

El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’…

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…

Formà part del cor de la Volksoper de Viena i posteriorment estudià cant al conservatori de la mateixa ciutat Debutà com a contralt el 1927 a Chemnitz El 1929 participà en una producció de la Tetralogia wagneriana a París, i dos anys després ingressà en la companyia de la Staatsoper de Berlín, on debutà com a Helena en Les vespres sicilianes El 1933 cantà a Buenos Aires com a membre integrant de la Wiener Staatsoper, i l’any 1935 fou Brunilde La valquíria al Covent Garden de Londres, sota la direcció de T Beecham Hi tornà les tres temporades següents, i hi reaparegué el 1951…

Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción…

Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també…