Resultats de la cerca
Es mostren 1800 resultats
volta
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
selfactina
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La…
rosca
Cadascuna de les espires o voltes d’una cosa enrotllada en espiral.
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos
ordinació municipal
Història del dret català
Ordinació dictada per al bon govern d’una ciutat o vila, amb caràcter general o bé referent només a determinades matèries.
Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia
Pere Muñoz Machín
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Desenvolupà la seva trajectòria des de Catalunya Competí com a professional amb els equips Fosforera 1980, Zor-Helios 1981-83, Teka 1984, Fagor 1985-88, ONCE 1989-90 i Artiach 1991 Destaquen els triomfs en el Trofeu Masferrer 1982, el Gran Premi de Navarra 1982, la Clàssica d’Ordizia 1984 i les voltes a les Tres Províncies 1982, Castella i Lleó 1982 i Astúries 1983, a més de diverses etapes a les voltes a Burgos, Astúries, Aragó, Catalunya, País Basc, en la Setmana Catalana i la París-Niça Assolí una victòria parcial a la Vuelta a Espanya 1981 i una altra al Giro d’…
Carlos Hernández Bailo
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí com a professional amb els equips Reynolds 1981-86, Teka 1987-88 i Lotus 1989-93 Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1983, 1989 El 1983 debutà en la Vuelta a Espanya i el Tour de França, del qual ha disputat sis edicions En el seu palmarès figuren les voltes a Villarrobledo 1982 i a Tres Cantos 1985, el Circuit de Getxo 1983, la Pujada a Urkiola 1984, el Critèrium de Terrassa 1986, el Gran Premi de Laudio 1988 i el Critèrium de Sabiñánigo 1990 Guanyà dues etapes de la Vuelta 1983, 1990 i la classificació de la muntanya 1992, i diverses etapes de les voltes…