Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
Sant Sadurní de Bula d’Amunt
Art romànic
Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…
Santa Maria de Darnius
Art romànic
Situació Una perspectiva des del costat sud-est de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn, en el qual hi ha obertes la porta d’entrada i tres finestres F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Darnius es troba al centre del reduït nucli medieval de la població al qual encara s’accedeix, des de la plaça Major, per un passadís cobert És a l’extrem de tramuntana de l’actual conjunt urbà de la vila Mapa 220M781 Situació 31TDG862909 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II des d’on a l’indret del Pont de Campmany sobre el Llobregat d’Empordà, uns 7 km abans de la Jonquera,…
Sant Sadurní de Fustanyà (Queralbs)
Art romànic
Situació Interior de l’església a l’indret de la capçalera E Pablo L’església de Fustanyà, del municipi de Queralbs, es troba al vessant del pic de Roques Blanques, enlairat a mà esquerra del riu Freser, assequible per una costeruda pista, que surt a mà esquerra del punt quilomètric 4,400 de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, i per la pista que surt al darrer revolt de la carretera de Ribes a Queralbs, abans d’iniciar l’ascensió vers aquest poble El petit nucli que centra el veïnat el formen el gran mas Fustanyà, amb diversos annexos, i l’església que té a poca distància, sota seu…
Manuscrits de l'escriptori de Santes Creus
Art romànic
L’escriptori de Santes Creus, juntament amb el de Poblet, rellevà els prestigiosos centres de Santa Maria de Ripoll, Vic i Sant Cugat del Vallès en la còpia i la illustració de manuscrits, quan llur activitat, desplegada amb esplendor al llarg dels segles X al XII, ja començava a declinar, és a dir, vers la fi d’aquest darrer segle, però sobretot durant el següent Per bé que una bona part de les restes del fons de la biblioteca santescreuïna ha estat analitzada des del punt de vista codicològic i textual, amb breus comentaris sobre l’ornamentació més reeixida * , l’aspecte artístic romania en…
Sant Martí de Palaldà (els Banys d’Arles)
Situació Interior de la nau romànica de Sant Martí de Palaldà, totalment emmascarada per l’arrebossat i molt transformada, on s’aprecia l’extrem d’un dels arcs torals amb el pilar arranat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí destaca al centre i a la part més alta del nucli antic del poble de Palaldà, al costat dels vestigis del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E L’itinerari per a arribar a Palaldà és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent EBP Història La primera referència documental de l’església de Palaldà és força antiga, data…
floreig
Art
Obra de passamà de ferro que fa volutes, popularitzada en baranes de balcó o d’escala i en els enreixats de caràcter barroc.
Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…
Sant Corneli de Collbató
Art romànic
Aquesta església, juntament amb la de Sant Miquel de Montserrat i la de Santa Margarida de les Amenolelles, va ser donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la catedral de Barcelona el 1061 El 1067 Ermengol Joan, fill d’un germà del bisbe Guislabert, cancellà la donació d’aquestes esglésies, que havia de tenir en usdefruit vitalici a canvi de la tasca L’església va ser reconstruïda des dels fonaments el 1779 És l’actual església parroquial de la població A l’interior de l’església, dins la capella de la Mare de Déu del Roser, es conserva un capitell romànic que fa de pedestal de la Mare de…
eòlic
Arquitectura
Capitell grec arcaic, d’origen oriental, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
En són els exemples més antics els de Larissa i Neàndria 570 aC El capitell eòlic apareix a Xipre, Frígia i Paflagònia, i els etruscs l’utilitzaren sovint Hom n'ha trobat un exemplar, probablement fenici, a Cadis
Capitells de Terrassa
Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti exposat…