Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Sala Mozart
Música
Sala de concerts barcelonina.
Espaiós local situat al núm 31 del carrer de la Canuda, que inicialment havia estat seu de l’Associació de Catòlics i, després, de l’Associació Wagneriana Fou adquirit finalment per Jaume Cussó, el qual el convertí en una luxosa sala de concerts, inaugurada el 27 de març de 1914 amb el nom de Sala Mozart Tenia una capacitat de 500 places i l’hemicicle podia acollir una orquestra simfònica de petites dimensions L’Associació Musical de Barcelona hi desenvolupà la seva activitat durant molts anys, i, quan aquesta minvà, es convertí en una sala de lloguer per a concerts, que es…
Joan Borràs i de Palau

Joan Borràs i de Palau
© Fototeca.cat
Música
Compositor, pianista i crític català.
Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons La farigola , Voreta la mar , La barca , Cançó de maig , Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es distingí per ser un defensor…
,
Ernestine Schumann-Heink
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano i contralt txeca naturalitzada nord-americana, Ernestine Rössler.
Debutà a Dresden el 1878 amb el paper d’Azucena Il Trovatore i després ingressà a l’Òpera d’Hamburg Amb la companyia d’aquest teatre actuà, sota la direcció de G Mahler, a Londres, on interpretà diverses òperes wagnerianes 1892 Entre el 1896 i el 1914 aparegué assíduament a Bayreuth, i del 1898 al 1903 també cantà amb regularitat al Metropolitan de Nova York, després d’haver-ho fet al Covent Garden de Londres 1897-1901 El 1909 tornà a Dresden, on prengué part en l’estrena d' Electra , de R Strauss, amb el paper de Clitemnestra Destacada intèrpret wagneriana, centrà gairebé tota…
Alexander Gibson
Música
Director d’orquestra escocès.
Estudià música a la Universitat de Glasgow i posteriorment amplià la seva formació al Royal College of Music de Londres Al Mozarteum de Salzburg fou deixeble d’I Markevitch, i acabà els estudis a Siena Vencedor del Concurs Internacional de Besançon el 1951, l’any següent fou nomenat assistent de l’Orquestra Escocesa de la BBC, càrrec que ocupà fins el 1954 Aquest any passà al Sadler’s Wells, on romangué fins el 1959 Entre el 1959 i el 1984 dirigí l’Orquestra Nacional Escocesa Especialitzat en òpera, el 1962 cofundà la Scottish Opera, de la qual fou director musical i on representà Les troyens…
Joaquim Borralleras i Grau
Art
Literatura catalana
Promotor d’activitats literàries i artístiques.
Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Francesc Pujols o Alexandre Plana, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i collaborà en l’adquisició de la collecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39 També fou animador de l’Associació Wagneriana Sagarra, Pla i Enric…
,
Johanna Emilia Agnes Gadski
Música
Soprano alemanya.
Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva carrera i la seva…
Kerstin Thorborg
Música
Mezzosoprano sueca.
Estudià al Conservatori d’Estocolm i el 1923 debutà al teatre d’òpera de la ciutat, on un any després interpretà el paper d’Ortrud Lohengrin Romangué en la companyia d’aquest teatre fins el 1930 Durant els dos anys següents es presentà a Göteborg, Dresden i Praga, i el 1932 ingressà en la companyia de la Städtische Oper de Berlín En 1935-38 fou membre de la Vienna Staatsoper, i participà en el Festival de Salzburg del 1935 al 1937 Entre el 1936 i el 1939 cantà regularment al Covent Garden de Londres, on destacà com a intèrpret wagneriana El 1936 es presentà al Metropolitan de…
Claudi Martínez i Imbert
Música
Compositor i pianista català.
Ingressà de nen a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, entitat que gaudia d’una gran consideració, i estigué sota el magisteri de Bernat Calvó Puig Estudià piano amb P Tintorer, i ràpidament assolí molta anomenada com a pianista i, sobretot, com a pedagog Quan el violinista P Sarasate actuà a Barcelona, fou el mateix Martínez i Imbert qui l’acompanyà, com també ho feu en els concerts dels violinistes J Monasterio i Planté Fou membre fundador de l’Associació Musical de Barcelona i de la Societat Catalana de Concerts, i president de la secció catalana de la Sociedad Artística de Socorros…
Bayreuth
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main, als contraforts del Fichtelgebirge.
Nucli comercial i industrial tèxtil regional Centre d’ensenyament superior amb una universitat Obtingué ressò internacional d’ençà que Richard Wagner l’escollí com a lloc de residència i hi fou installat el teatre dels festivals, el Festspielhaus concebut per Wagner com a teatre nacional, fou inaugurat el 1876 amb una representació de la seva Tetralogia Els festivals, totalment dedicats a l’obra wagneriana, han estat celebrats regularment des del 1883, llevat de les interrupcions del 1914 al 1923 i del 1944 al 1951 Fundada al s XII pels comtes d’Andechs-Diessen, la ciutat passà a…
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…