Resultats de la cerca

Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood Actriu sensible, encarnà el tipus de “dona fatal” misteriosa i enigmàtica La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura Participà en les pellícules Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gosta Berlings, 1923, Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Flesh and the Devil 1926, The Mysterious Lady 1928, Anna Christie 1930, Mata-Hari 1931, Queen Christina 1933, Anna Karenina 1935, Camille 1936, Ninotchka 1939 i Two-Faced Woman 1941

El seu cinema, de narrativa lenta i acurada, és sempre exposat amb imatges d’una refinada bellesa, i en ocasions d’un barroquisme delirant Unit a Marlene Dietrich, que ell llançà a la fama, la dirigí en les seves millors creacions De la seva filmografia cal destacar Underwold 1927, The Docks of New York 1928, Der blaue Engel 1930, Morocco 1930, Shanghaï Express 1932, Blonde Venus 1932, The Scarlet Empress 1934, The Devil is a Woman 1935, Macao 1952 i The Saga of Anatahan 1953 Fou també productor del famós Duel in the Sun 1947, de King Vidor

Cursà estudis de lletres i es graduà de periodista Emigrà als Estats Units i s’establí a Los Angeles Hi treballà com a periodista al diari en castellà La Opinión Després d’una llarga experiència en el seu camp, els darrers anys ha aconseguit diverses distincions pel seu treball, atorgades per les organitzacions Woman for Latino Resource Organization 1986, American Heart Association 1987 i Sociedad Interamericana de Prensa 1988 A Los Angeles es llicencià en llengua espanyola a la Universitat de California State Northridge Catalanista i promotora de la cultura…

Actor des del 1953, actuà com a secundari en moltes de les pellícules dirigides per ell mateix, com ara  Alex in Wonderland 1970 Guionista i realitzador de televisió, debutà el 1962 en el cinema Dirigí comèdies agredolces, molt centrades en els ambients intellectuals de Nova York Cal esmentar-ne  Bob & Carol & Ted & Alice 1970, Blume in Love 1973, Harry & Tonto 1974, Next Stop, Greenwich Village 1976, An Unmarried Woman 1978, Tempest 1981, Moscow on the Hudson 1984,  Down and Out in Beverly Hills 1986, Moon over Parador 1988, Enemies, a Love Story 1989 i Scenes…

Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic…

Debutà en el teatre el 1963 i cinc anys després ho féu en el cinema interpretant Rosemary's Baby , de RPolansky, i Secret Ceremony , de JLosey Més endavant actuà en The Great Gatsby 1974, de JClayton i A Wedding 1978, de RAltman Vinculada sentimentalment a WAllen fins el 1992, en protagonitzà, entre d’altres, els films The Purple Rose of Cairo 1985, Hannah and Her Sisters 1986, Radio Days 1987, September 1988, Another Woman 1989, Crimes and Misdemeanors 1989, Alice 1990, Shadows and Fog 1992 i Husbands and Wives 1992 Posteriorment intervingué en Widow's Peak JIrvin, 1994, Miami…

Fou un dels principals representants de la música soul dels anys seixanta i setanta Amb Otis Redding i altres cantants impulsà aquests anys l’anomenat ‘Memphis sound’ El 1971 compongué la banda sonora de la pellícula Shaft , de Gordon Parks, amb la qual fou el primer afroamericà a guanyar un Oscar 1972 Actuà també en diverses pellícules del subgènere blaxploitation films policíacs protagonitzats per actors afroamericans, i de 1997 a 2006 posà veu al personatge de Chef de la sèrie televisiva d’animació South Park, interpretació que el feu molt popular Entre els seus discs hom pot esmentar Hot…

Tractà de temes contemporanis amb tècniques pròpies de la ciència-ficció o la novella gòtica, i sovint emprà recursos de la psicoanàlisi La seva obra és bàsicament novellística Shadow Dance 1966, The Magic Toyshop 1967, The Infernal Desire Machines of Doctor Hoffman 1973, Heroes and Villains 1969, The Passion of the New Eve 1977, Nights at the Circus 1984 i Wise Children 1991 Escriví també les narracions The Bloody Chamber and Other Stories 1979 i el guió de The Company of Wolves , pellicula de NJordan 1984, ambdós recreacions de contes populars, i Blanck Venus 1985 Com a assagista és autora…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me…

Poeta, crítica, narradora i assagista, guanyadora de diversos premis Lillian Smith, Front Page, Townsend, etc, participà activament en el moviment dels drets civils dels anys seixanta El 1984 fundà la seva pròpia editorial, Wild Trees Press Destaquen les novelles Meridian 1976, The Color Purple premi Pulitzer 1983, The Temple of My Familiar 1989 i By the Light of My Father's Smile 1998 els contes de In Love and Trouble 1973 i You Can't Keep a Good Woman Down 1982 els reculls poètics Revolutionary Petunias 1973 i Horses Make a Landscape Look More Beautiful 1984, i els assaigs In…