Resultats de la cerca

Relacionat amb el grup alemany Krokodil, reunia en la seva producció l’aspiració a la bellesa formal clàssica propugnada per aquest grup i un sentiment d’infelicitat propi del Romanticisme Publicà poesia lírica i èpica i, amb Geibel, Fünf Bücher französischer Lyric ‘Cinc llibres de lírica francesa’, 1862

Format al Conservatori de Zuric, estudià amb V Andreae i Ph Jarnach Posteriorment amplià la seva formació a París i Berlín Fou professor de teoria, composició i direcció orquestral al Conservatori de Zuric 1927-69, i també dirigí diverses formacions corals Clarament influït per l’obra de M Reger, el seu llenguatge musical denota una interessant lectura de la tradició contrapuntística barroca dins uns paràmetres harmònics atrevits, però que mai no arriben a trencar amb la tonalitat En el catàleg de la seva obra sobresurten les peces corals

Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A…

Estudià a Lausana i a Ginebra i inicià la seva carrera com a director assistent als teatres de Biel i Soleure Del 1963 al 1989 dirigí als teatres d’òpera de Zúric, Sankt-Gallen i Basilea Fou director artístic de l’Orquestra de Cambra de Lausana en 1973-85 i director convidat de l’Ensemble Orchestral de París en 1986-92 Dirigí en repetides ocasions a Alemanya, Àustria, França i Itàlia, i als Festivals d’Ais de Provença, Atenes i Stresa Del 1985 al 1997 actuà arreu d’Europa, els Estats Units i Àsia Corea del Sud i Japó al capdavant de l’Orquestra de la Suisse Romande, formació amb la qual…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les…

Fou successor d’Ulrich Zwingli a la càtedra de teologia protestant de Zuric 1531 Escriví una gramàtica hebrea i edità el Protoevangeli de Jaume i l’Alcorà

Professor a Zuric 1913, Göttingen 1930 i Princeton 1933, féu recerques sobre les equacions diferencials i integrals, geometria infinitesimal, topologia, teoria de grups, etc En física, estudià la relativitat

Especialitzat en òxids, descobrí, als laboratoris d’IBM a Zuric, els materials ceràmics anomenats ‘superconductors’ Per aquest motiu fou premi Nobel de física el 1987, junt amb el seu collaborador Georg Bednorz

Professor del Bauhaus a Weimar 1919-23 i director de l’escola d’arts i oficis de Zuric 1938-54, conreà el cubisme i l’abstracció Publicà Kunst der Farbe ‘L’art del color’, 1961

Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística