Resultats de la cerca
Es mostren 5434 resultats
Sext Aureli Víctor
Historiografia
Historiador romà d’origen africà.
Escriví un compendi d’història imperial titulat Caesares comprèn des d’Octavi August fins a Constanci És una història feta des d’un punt de vista biogràfic
submúltiple
Matemàtiques
Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = n/a, on a és també enter.
Una definició anàloga pot ésser feta per a polinomis Els submúltiples decimals d’una quantitat són les quantitats que resulten de multiplicar-la per potències negatives de deu
A Mallorca hi ha cinc actes de fe contra 237 conversos detinguts l’any anterior
A Mallorca hi ha cinc actes de fe contra 237 conversos detinguts l’any anterior La confiscació de béns dels conversos feta per la Inquisició arruïna el comerç mallorquí
barbats
Agronomia
Sarments fets arrelar en planters, generalment peces de 0,50-0,60 m de llargada, obtinguts de peus clonals i plantats en línies separades 0,70 m i a 0,10 m els uns dels altres; hom els pot trasplantar al cap de dos anys de la plantació.
Els procedents de l’esporgada feta poc temps abans de la brotada són els millors El sistema de barbats és emprat principalment en aquelles varietats que arrelen difícilment estaca
índex d’àcid
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’acidesa lliure d’un gram d’oli, greix o resina.
En una resina, l’índex d’àcid és una característica intrínseca en un oli o en un greix indica el grau d’alteració La determinació és feta per alcalimetria
afaitar
Navalla i brotxa d’afaitar
© Corel
Rasurar la barba, el bigoti o el pèl d’una altra part del cos amb raor, màquina d’afaitar elèctrica, maquineta d’afaitar, etc.
Quan la rasura no és feta amb màquina d’afaitar elèctrica, abans hom acostuma a estovar el pèl mitjançant una bona ensabonada amb brotxa i sabó d’afaitar, etc
cana
Pesca
Presa per a pescar el peix del riu feta amb canyes o llistons de fusta.
filigrana
Arts decoratives
Obra feta de fils d’or, d’argent, etc, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als petits…
finestra
Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
fresc sec
Art
Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un lliscat ja sec.
Els tremps més correntment emprats són els d’ou, cola i caseïna Aquest procediment és de característiques visuals similars al fresc veritable, però és molt més simple de fer i també molt menys estable