Resultats de la cerca
Es mostren 1982 resultats
Tras el cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1985; ficció de 110 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tem Productores Asociados Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Javier Navarrete INTERPRETACIÓ Gunter Meisner Klaus, Marisa Paredes Griselda, David Sust Angelo, Ricard Carcelero Angelo nen, Gisela Echevarría Rena, Imma Colomer la Jornalera ESTRENA Madrid, 07031987, Barcelona, 17031987 PREMIS Ciutat de Barcelona 1987 millor director, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona millor film, Sant Jordi de Cinematografia 1988 millor òpera prima, Múrcia…
Santa Magdalena de la Seu d’Urgell
Art romànic
L’església de Santa Magdalena, unida a la leproseria de Santa Magdalena, situada originàriament a l’horta del Valira, fou donada al final del segle XVI al convent de Sant Agustí, que hi construí la nova església dedicada a sant Agustí Possiblement una prospecció arqueològica d’aquest edifici podria aportar informació sobre la primera construcció, de la qual, d’altra banda, no es tenen notícies documentals fins a arribar al 1347, en què, gràcies als estudis realitzats sobre els testaments d’aquest any, l’església de Santa Magdalena apareix com a beneficiària de…
Maria Antònia Simó i Andreu

Maria Antònia Simó Andreu
© ARXIU JOAN CERDÀ
Escalada
Excursionisme
Escaladora i alpinista.
Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El mateix any fou…
,
Gonçal Lloveras i Vallès
Literatura catalana
Medicina
Metge i escriptor.
Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de La Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia, que exercí sobretot a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fou, així mateix, professor d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre 1990 i 1994 fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 Formà part de la junta directiva del FC Barcelona…
,
Màrsias i Adila
Literatura catalana
Extens poema èpic modern en 16 cants, d’Agustí Bartra, publicat l’any 1948.
Desenvolupament enciclopèdic És una apropiació i recreació en clau autobiogràfica i historicocollectiva del mite grec clàssic vingut de l’Orient sobre el sàtir que va desafiar el mateix Apollo Màrsias i Adila és el primer assaig de Bartra a l’hora de reconduir l’impuls èpic del s XIX en termes literaris de l’alta modernitat del s XX, seguint l’exemple d’Eliot, Pound, Akhmàtova o Saint-John Perse També és el primer d’una sèrie de llargs poemes èpics que Bartra va confegir entre el 1946 i el 1976, tots recreacions de mites clàssics o populars A partir de l’aparició de Màrsias i Adila , Bartra…
Ecce homo
Literatura catalana
Poemari unitari d’Agustí Bartra, que consta d’onze elegies i una cançó final.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan…
serrat de la Pinassa
Serra
Serra dels municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès (Osona).
Innocenci Soriano-Montagut i Ferré
Escultura
Escultor.
Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios…
Ferran de Cardona i Enríquez
Història
Segon duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-43), gran conestable d’Aragó i almirall d’Aragó.
El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret…
Valentí
Família d’orfebres.
Calixt Valentí Barcelona 1844 — 1907 fundà la casa el 1864 Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom Barcelona 1869 — 1949, que adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del s XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill Agustí Valentí i Clua Barcelona 1910-1976 Coneguda amb el nom de Custòdia Valentí , té estructura turriforme, és d’estil neogòtic i conté, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina