Resultats de la cerca
Es mostren 1865 resultats
makemono
Art
Pintura a l’aquarel·la o a l’aiguada feta sobre un suport horitzontal de paper o de seda.
Hom en diu kakemono quan el suport és vertical Ambdues formes són característiques de la pintura japonesa, i foren adaptades al gravat, al dibuix i a la pintura occidentals durant el període modernista Als Països Catalans cal destacar, dins aquestes formes, l’obra d’Alexandre de Riquer
Mikhail Tarijelovič Tajnov
Història
Militar
Militar i polític rus d’origen georgià.
Comte de Loris-Melikov Participà en la guerra russoturca 1877-78 Nomenat cap de la comissió executiva creada per Alexandre II 1880, inicià un pla de reformes liberalitzants per frenar el terrorisme revolucionari, però el seu intent fou frustrat per l’assassinat del tsar 1881, i dimití
Samaria
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, fundada per Omrí (870 aC), capital del regne d'Israel en substitució de Tirça.
Situada en el centre de l’antic reialme, s’alçava damunt la muntanya homònima, excellent “talaia” estratègica Destruïda per Salmanasar V o Sargon II el 722 aC, els seus habitants uns 30 000, deportats a Assíria, foren substituïts per colons assiris Conquerida pels babilonis segle VII aC i pels perses segle V aC, amb la conquesta d’Alexandre el Gran segle IV, els grecs hi establiren una colònia Destruïda per Joan Hircà ~104 aC i repoblada per Alexandre Janneu, Herodes la reconstruí en forma de típica ciutat romana i l’anomenà Sebaste Augusta en honor d’August Evangelitzada pel diaca Felip en…
Jovan Ristić
Història
Política
Polític serbi.
President del consell de regència 1868-72 i gestor de la constitució del 1869 Primer ministre i ministre d’afers estrangers 1872-73 i 1876-80, en el congrés de Berlín obtingué la independència de Sèrbia 1878 Fou regent, novament, en la minoritat d’Alexandre I de Sèrbia
Església de Penavera (Estopanyà)
Art romànic
Les dues butlles confirmatòries d’Alexandre III 1162, 1179 consignen entre les possessions de l’abadia d’Àger l’església de Penavera, amb les seves pertinences En desconeixem el titular El lloc de Penavera és situat sobre els cingles que dominen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana
Clara d’Assís
Cristianisme
Religiosa, fundadora de l’orde de les clarisses.
A divuit anys conegué sant Francesc , que l’orientà vers la vida religiosa Fundà una nova comunitat al convent de San Damiano d’Assís, caracteritzada pel seu rigor, i la regí durant quaranta anys Canonitzada per Alexandre IV el 1255 La seva festa se celebra l’11 d’agost
Joan XXIII
Cristianisme
Nom que prengué l’antipapa Baldassare Cossa (1410-14).
Elegit papa a la mort d’Alexandre V, convocà un concili per condemnar les doctrines de Wycliff Pressionat per l’emperador Segimon a convocar el concili de Constança per acabar el Cisma d’Occident, hi fou deposat, comptat com a antipapa i empresonat Martí V el reintegrà al cardenalat
Ivan I de Moscòvia
Història
Gran príncep de Moscòvia (1325-41) i de Vladimir (1328-41).
Fill de Daniel I, succeí el seu germà Alexandre II Estengué el domini del principat a una gran part de Rússia i establí l’hegemonia sobre altres principats Tver i ciutats Novgorod, Pskov Mantingué una política de cautela amb l’Horda d’Or i pacificà els seus dominis
Festes Modernistes de Sitges
Cartell d’Alexandre de Riquer per a l’estrena de l’òpera La Fada , de Massó i Torrents i Enric Morera (1897), a les Festes Modernistes de Sitges
© Fototeca.cat
Folklore
Nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres…
monestir de Cadins

Antiga església del monestir de Sant Feliu de Cadins a Cabanes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i antic priorat ( Sant Feliu de Cadins
) de monges cistercenques, situat prop de Cabanes (Alt Empordà).
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu En resta l’església final del s XIII, de planta de creu llatina, i altres dependències El 1492 les monges es traslladaren al monestir del Mercadal , a Girona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina