Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Castell de Güells (Tona)
Situació Un fragment de mur, que constitueix el vestigi principal que ens ha pervingut de l’antiga fortificació M Anglada El castell de Güells, del qual actualment resta ben poca cosa, és situat a la part de ponent de la vila de Tona El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 33,6 —y 32,8 31 tdg 336328 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Manresa El trencall que hi mena és davant per davant de la carretera, a la banda oposada on hi ha la cruïlla que va a Tona, vers migjorn Del trencall a les ruïnes hi…
Casa forta d’Espasens (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Basament de l’edifici posat al descobert per les excavacions fetes recentment J Moner Aquest edifici, excavat parcialment durant l’estiu de l’any 1989, és situat en una carena, prop del Puig Castellar, a pocs metres de l’església de Santa Maria d’Espasens Mapa L39-12296 Situació 31TDG857641 Des de la carretera que va de Banyoles a Bàscara, poc després de passar Vilavenut, surt a mà dreta una pista que, seguint la carena cap al sud, porta a la casa forta d’Espasens, situada darrere l’església de Santa Maria JBH Història Cal relacionar la casa forta d’Espasens o Castell d’Espasens amb…
patge
Història
A l’edat mitjana, noi o jove, generalment noble, que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
Calia distingir entre el patge de la cambra , el patge de les cavallerisses , el patge de la copa , el patge de plat , el patge d’armes , el patge de la llança , segons els serveis que efectuava
Taula Rodona
Història
Orde de cavalleria creat pel llegendari rei Artús, el qual reunia els seus cavallers al voltant d’una taula rodona per tal d’evitar tot sentiment de superioritat entre ells.
Pertanyent a la matèria de Bretanya i al cicle del Greal , els seus personatges més famosos, en mans del seu creador Chrétien de Troyes , com Perceval, Lancelot, Ivain, etc, es distingiren individualment per les seves aventures a la recerca d’uns ideals tant profans com espirituals
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
Francesc Jeroni Benet Franc, ardiaca de Santa Maria del Mar (1554-1557)
El 22 de juliol de l’any 1554, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Jeroni Benet Franc Segle XVI, ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Dalmau de Copons, senyor del Bullidor diputat reial Joan Reard no jurà el càrrec oïdor eclesiàstic Francesc Vila, canonge de Vic diputat reial Antic Senespleda, donzell de Barcelona diputat reial Jeroni Roca, de Girona no jurà el càrrec La documentació de l’època no aporta cap dada sobre la biografia del diputat eclesiàstic, Francesc Jeroni Benet Franc Joan Reard, extret per al càrrec de…
carrabiner
Militar
A Itàlia, guàrdia de l’organització militar destinada al manteniment de la seguretat pública; fou creada per Víctor Manuel el 1814, i és formada per tropes d’infanteria i de cavalleria.
Binillautí
Història
Possessió i antiga cavalleria del municipi de Maó (Menorca), al nord de la ciutat, prop de la costa, on hi ha la caleta de Binillautí
, amb una petita població de pescadors.
bandolera
Banda de cuir que va des de l’espatlla esquerra a la banda dreta de la cintura per a penjar-hi una arma de foc, com porten els soldats de cavalleria.
dessuador
Tros de roba, de cuir, etc, que hom posa a la part interior de l’aixelleró, d’un capell, sota la sella d’una cavalleria, etc, perquè s’embegui la suor.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina