Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
música de Chicago
Música
Música desenvolupada a Chicago (Estats Units d’Amèrica).
Creada la dècada del 1830 al voltant d’un establiment militar, Fort Dearborn 1803, rebé el títol de ciutat el 1837 i fou en part destruïda per un incendi el 1871 Entre les primeres organitzacions musicals, constituïdes per aficionats, cal esmentar l’Old Settlers’ Harmonic Society 1835, la Chicago Choral Union 1846, la Mozart Society 1849 i l’Oratorio Society 1868 Els anys cinquanta sorgiren les primeres formacions professionals, com la Philharmonic Society 1850-68 o la Chicago Orchestra, que el 1906 canvià el nom pel de Theodore Thomas Orchestra, en record del seu primer director Finalment,…
Thomas Schippers
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…
Thomas Beecham
Música
Director d’orquestra anglès.
De formació autodidàctica, el 1899 fundà una orquestra d’afeccionats amb la qual feu diverses gires per Anglaterra entre el 1902 i el 1904 L’any 1905 fundà la New Symphony Orchestra de Londres i cinc anys més tard assumí la direcció artística del Covent Garden, on estrenà obres de Wagner i Richard Strauss i on convidà artistes com Wilhelm Furtwängler, Erich Kleiber o els Ballets Russos de Diaghilev 1911 El 1915 fundà la Beecham Opera Company i després de la Primera Guerra Mundial fou director convidat en diversos països europeus fins a la fundació, el 1932, de l’Orquestra…
Juan Jover Sañés
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i tercer a la…
Bob Hoskins

Bob Hoskins (2002)
© Festival Internacional de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb el qual fou conegut l'actor anglès Robert William Hoskins.
Nascut en un ambient molt humil, deixà inacabats els estudis secundaris Compaginà feines diverses amb una gran passió pel teatre i la interpretació Accidentalment fou seleccionat en una prova i el 1966 inicià una carrera teatral d'èxit, que el portà a actuar a la Royal Shakespeare Company 1976, entre d'altres La seva gran popularitat, però, li arribà amb la televisió, on protagonitzà sèries de gran èxit Pennies from Heaven , 1978 En cinema protagonitzà sovint papers de gàngsters i policies basats en l'arquetip d'Edward G Robinson The Long Good Friday 1980, de John McKenzie The…
Independence Mine

Barracons a Independece Mine, Alaska
© Corel / Fototeca.cat
Mina de l’estat d’Alaska (EUA).
Des de mitjan anys setanta del segle XX és un parc històric per a ensenyar com es vivia en els assentaments miners d’or d’Alaska Incialment Independece Mine era formada per dues mines The Alaska Free Gold Martin Mine, a Skyscraper Mountain, i Independence Mine, a Granite Mountain El 1938 totes dues foren comprades per l’Alaska-Pacific Consolidated Mining Company APC, que convertí Independece Mine en el major productor del districte miner de Willow Creek El 1941 arribà al seu màxim productiu 34416 unces d’or i 204 miners ocupats, amb una dotzena de quilòmetres de túnels perforats…
Pixar
Cinematografia
Companyia especialitzada en animació digital.
Fou fundada per Steve Jobs i John Lasseter, un antic creador d’efectes especials digitals de l’empresa de George Lucas Després de realitzar diversos curtmetratges, s’associà amb The Walt Disney Company per a produir el primer llargmetratge fet íntegrament per ordinador, Toy Story 1995 A aquest èxit el seguiren d’altres com A Bug’s Life 1998, Monsters, Inc 2001, Finding Nemo 2003 i The Incredibles 2004 El 2004 decidí finalitzar la seva associació amb Disney, però finalment aquesta companyia adquirí Pixar l’any 2006 Llargmetratges posteriors són Ratatouille 2007, Up 2009, Monsters…
Canal Satélite Digital
Emissora de televisió digital.
Propietat de l’empresa Sogecable, fou la primera televisió digital de pagament via satèllit que operà a l’Estat espanyol Les emissions començaren el 31 de gener de 1997, i a través del sistema de satèllits ASTRA s’oferien 25 canals de televisió i serveis i 27 d’àudio Des de la seva creació, l’emissora ha anat incorporant nous canals temàtics cinema, viatges, esports, etc i serveis interactius bancaris i comercials Al principi de l’any 2000, Warner Bros International Television filial de Time Warner Entertainment Company adquirí el 10% del capital de l’emissora, que ja tenia un milió d’abonats…
Antoni Costa i Torres
Pintura
Pintor.
Es formà a Buenos Aires, al Cercle de Sant Lluc de Barcelona i al FAD Fou amic i company de Joan Sandalines i Sebastià Gasch Des del 1928 exposà a Barcelona i, a la postguerra, també a Mallorca Fou premiat al concurs dels Jocs Mediterranis 1955 Contra l’academicisme avantguardista i l’art per l’art, pintà temes de treball, miserables, prostitutes, immigrats, i ha estat considerat com el millor representant del realisme social a Catalunya En la seva producció cal distingir tres etapes fins el 1938, relacionada amb el cubisme La Fresnaye i Léger, la del 1939 al 1958, més propera a…
Ramon Casanellas i Lluch
Història
Polític.
De jove milità a la CNT Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar Tornà a Barcelona el 1919 El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’organització del Partit Comunista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina