Resultats de la cerca
Es mostren 1650 resultats
Lluís Oms i Miralbell
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Barcelona, on, el 1863, es llicencià El 1864 ingressà al cos de Sanitat Militar El 1869 féu la seva primera expedició a Cuba, en formar part del cos militar dels Voluntaris Catalans en mèrit a la seva tasca obtingué els títols de metge primer i metge major d’Ultramar En tornar a Catalunya, s’establí a Barcelona, i fou destinat, el 1873, a l’Hospital Militar d’aquesta ciutat Posteriorment, el 1884, fou traslladat a les Filipines i ascendit a sosts-inspector mèdic de segona d’Ultramar El 1891 tornà a Espanya, i treballà en els hospitals de València i Màlaga Marxà…
Ricard Cirera i Salse
Astronomia
Astrònom, germà de Lluís Cirera.
Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El 1927…
Antoni Victory i Taltavull
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de…
Maria Cristina d’Àustria

Maria Cristina d’Austria,reina i regent d’Espanya.
© Fototeca.cat
Història
Reina (1879-85) i regent (1885-1902) d’Espanya.
Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la crisi social…
Vícenç Vila
Història
Mariner.
Després d’anys d’experiència com a navegant, féu la ruta de les Filipines, itinerari en el qual s’especialitzà Fou pilot major de la flota naval espanyola Establert a Amèrica, a la Nova Espanya actual Mèxic, participà en els grans descobriments i consolidació de diversos llocs de l’Alta Califòrnia, presedits, el 1769, per Gálvez, que enllestí tres vaixells per a aquessta expedici Comandà el pailebot “San Carlos”, amb el tinent Pere Fages que manava un cos de 25 voluntaris catalans, l’enginyer Miquel Constançó, i el cirurgià Pere Prat aquest vaixell sortí de La Paz Baixa…
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…
banana

Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040…
cesta punta

cesta punta
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de pilota basca que es juga per parelles, en un frontó de 54 m, i que consisteix a recollir la pilota amb una cesta curvada, deixar-la lliscar fins a l’extrem, agafar impuls i llançar-la contra el frontis.
La pilota pot aconseguir velocitats de fins a 300 km/h La cesta, acanalada, és de fusta de castanyer i teixida amb una xarxa de vímet També hi ha cestes de plàstic El pes pot oscillar entre els 700 i els 800 grams La longitud, des del guant, que és generalment de cuir, fins al centre de la punta, inclosa la curvatura, és de 90 a 100 cm La pilota té un diàmetre de 60 a 62 cm i un pes de 130 a 155 g És una modalitat de clara tradició familiar Entre els anys cinquanta i noranta els germans Joaquim i Manuel Balet, Eduard i Josep M Mirapeix, José Luis i Carlos Pedragosa, i Daniel i Pere Pujol,…
Pla Colombo
Economia
Pla de desenvolupament econòmic regional nascut el 1950.
Se circumscriu en principi al sud i sud-est asiàtic Fou fundat a partir de la iniciativa de sis membres del Commonwealth l’Índia, el Pakistan, Sri Lanka —aleshores Ceilan—, Austràlia, Nova Zelanda i la Gran Bretanya Posteriorment s’hi afegiren el Japó i els EUA Aquests darrers cinc membres es comprometien a proporcionar ajut econòmic i assistència tècnica els beneficiaris de l’ajuda foren, fins a la fi de la guerra freda, estats no socialistes de l’Àsia del sud i del sud-est que s’anaren incorporant gradualment Inicialment els plans d’ajuda foren sexennals, però a partir del 1980 es…
George Santayana
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof nord-americà, d’origen castellà, Jorge Ruiz de Santayana.
Fill d’un diplomàtic castellà a les Filipines, el 1872 es traslladà als EUA, on era la seva mare, i fou professor a la Universitat de Harvard del 1889 al 1912, que es traslladà a Europa Establí la seva residència en un convent de Roma i alternà els viatges a l’estranger amb habituals estades a Àvila Filosòficament, tractà sempre d’entroncar el món físic amb el món de les essències —reals però no espirituals— per mitjà de l’esperit humà —tampoc pròpiament espiritual—, el qual amb el seu esforç intellectual i els seus sofriments fa possible l’alliberació final que s’inclinava per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina