Resultats de la cerca
Es mostren 1143 resultats
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…
Joaquim Arenas i Sampera
Educació
Pedagog.
Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1960, unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar 1961-68, Sant Gregori de Barcelona 1969-75 i Sant Gregori de Sabadell 1975-77, ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra 1968, organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet 1971-72 i a Sants 1972, en el càrrec…
Josep de Pueyo i Pueyo
Literatura catalana
Escriptor.
Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…
,
Mateu de Peralta i Sclafani
Història
Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta.
Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d’Atenes i Neopàtria 1370-74 Fou incapaç de dominar l’anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries Lluís d’Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període el seu germà Guiu III d’Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs 1373 Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
conclave
Cristianisme
Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.
El conclave, amb clausura estricta i altres prescripcions molt rigoroses, fou instituït per Gregori X constitució Ubi periculum , 1274, per tal d’evitar l’excessiva duració de les eleccions la seva havia durat divuit mesos Successius retocs en modificaren el reglament El darrer fou promulgat per Pau VI el 1975 Des del 1996 l’elecció del papa segueix les normes de la constitució apostòlica Universi dominici gregis , de Joan Pau II42, que flexibilitzen les condicions de la clausura dels cardenals i estableixen com a única forma d’elecció l’escrutini secret, abolint les eleccions…
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
Atletes Units de Girona
Esport general
Club poliesportiu de Girona.
Fundat al maig del 1932 i també conegut com Club Atletes Units, tenia tres seccions atletisme, ciclisme i natació Respecte a les dues primeres, competien en trofeus de poblacions veïnes Organitzà algunes curses ciclistes, com el Trofeu Cicles Siurana o la carrera ciclista a Sant Gregori La secció de natació es fundà el 1934 i fou la principal competidora del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, màxims dinamitzadors d’aquest esport a la província de Girona Participà en torneigs com el Gran Premi de Pasqua del Club Natació Barcelona També promogué el bàsquet femení…
Vida Cristiana
Revista religiosa, fundada l’advent del 1914, com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català.
Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers
Ildefonso Schuster
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Monjo de Sant Pau Extramurs on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso, n'esdevingué abat 1918 Arquebisbe de Milà i cardenal 1929, fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia 1945 Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma 1919-22 Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum 1919-29 i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la collaboració de Gregori MSuñol i Baulenes 1931 Fou beatificat el 1996
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina