Resultats de la cerca

Doctor en lleis Generós Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació , imprès a València el 1625

Canonge i sagristà de Barcelona i bisbe d’Osca i Jaca 1458-65 per nomenament del papa Calixt III El 1460 assistí a la cort de Fraga feu de mitjancer 1461 entre Carles de Viana i el seu pare, Joan II de Catalunya-Aragó, en el conflicte sorgit entre aquest i el Principat de Catalunya

Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella

Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li…

La verdad averiguada de Guillem de Castro mostra un ambient aristocràtic castellanitzat a València

Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei

El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…

Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…

Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822

Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral