Resultats de la cerca
Es mostren 5188 resultats
Guillem de Cardona i de Jorba
Història
Mestre del Temple, senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs.
Fill del vescomte Guillem de Cardona Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València setge de Borriana, 1233 i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia…
Guillem de Plandolit i d’Areny
Història
Tercer baró de Senaller i Jordana (1851).
Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les velles…
Guillem d’Entença i de Montcada
Història
Baró d’Entença, fill de Berenguer V.
Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li…
Guillem de Vic i dels Arcs
Història
Política
Diplomàtic.
Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella
Guillem Ramon de Móra d’Almenar
Història del dret
Jurista.
Doctor en lleis Generós Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació , imprès a València el 1625
Guillem Ponç de Fenollet i Girgós
Història
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, doctor en decrets i conseller reial.
Canonge i sagristà de Barcelona i bisbe d’Osca i Jaca 1458-65 per nomenament del papa Calixt III El 1460 assistí a la cort de Fraga feu de mitjancer 1461 entre Carles de Viana i el seu pare, Joan II de Catalunya-Aragó, en el conflicte sorgit entre aquest i el Principat de Catalunya
La verdad averiguada de Guillem de Castro
La verdad averiguada de Guillem de Castro mostra un ambient aristocràtic castellanitzat a València
Guillem d’Oms de Santapau i Fabra
Història
Noble.
Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Guillem Ramon III de Montcada) i Mequinensa i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada.
El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret, descendent d’una família d’origen nobiliari procedent del poble de Sant Martí de Brocà (Berguedà) establerta a Reus a mitjan segle XVII.
Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina