Resultats de la cerca

Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia…

Es llicencià en dret 1955 i en pedagogia 1957 Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’installà a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa marcaren la seva producció…

Visqué la infantesa i l’adolescència a Lleó i es donà a conèixer com a poeta en els volums Sitio de tarifa 1972 i Cumpleaños lejos de casa 1973 Com a novellista, s’inicià amb Novela de Andrés Choz 1976, per continuar amb títols com El caldero de oro 1981,  La orilla oscura 1985, premi de la Crítica,  El centro del aire  1991,  Las visiones de Lucrecia 1996, premi Miguel Delibes,  Los invisibles 2000,  El heredero 2003,  La sima 2009,  El río del Edén 2012, Premio Nacional de narrativa 2013,  Musa Décima 2016 i La novela posible 2022 Posteriorment, algunes de les seves novelles les agrupà en…

Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, collaborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària La seva primera novella, El Mercurio 1967, anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz 1970, El pasajero de Ultramar 1976 i La noche en casa 1977 Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa evolucionà cap a un…

El 1943 triomfà sota la direcció de JFehling al Staatstheater Berlín Després de la guerra actuà als principals teatres de Munic, Berlín, Zuric i Düsseldorf El 1959 acompanyà GGründgens al Deutsches Schauspielhaus Hamburg, on es convertí en una de les actrius amb més renom, admirada per la perfecció de la seva interpretació, per la precisió del seu gest i pel timbre cristallí de la seva veu

És una planta de mitja ombra que vol sòls lleugers, frescs i rics en matèria orgànica Es reprodueix per esqueix i per llavor

Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà com a associació pia de jurisdicció episcopal En el sector masculí tenia com a parallel els lluïsos lluís Els nous corrents de pietat moderna han fet desaparèixer aquesta associació, que perdura encara en alguns indrets com a vella relíquia

Té una organització de tipus militar, presidida per un senatus, patricis i comites , calcada de l’organització legionària romana Entrà a Barcelona el 1955, i el 1960 organitzà el Primer Congrés Legionari Subsisteix encara com a associació piadosa amb fins humanitaris

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca