Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
La serra del Catllaràs
La vall de l’Ardericó, a la banda de llevant de Catllaràs, coberta per fagedes i pinedes de pi roig Ernest Costa La serra del Catllaràs 213, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra prepirinenca del Catllaràs s’aixeca al sud de l’alineació orogràfica formada per les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony, dins la conca del Llobregat És un espai força desconegut i interessant pel relleu accidentat i perquè és un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau En els contraforts…
fustet
Tecnologia
Encairat de fusta de pi del mercat de Tortosa que oscil·lava entre 20 i 24 pams de llargària.
Hom emprava el mig fustet , de 12 pams
Agrupació Catalana d’Esquerra Liberal
Partit polític
Grup liberal i catalanista, fundat a finals de 1977 a Barcelona per Jesús Prujà i Josep Pi Sunyer.
Fou una escissió d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , motivada per diferències en les aliances i per la voluntat de construir un partit d’esquerra no marxista Tenia relacions amb la Fundació Naumann de l’FPD, el partit liberal alemany Al juny de 1978 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC
Alcubierre
Serra de la península Ibèrica, a l’Aragó, esquena d’ase dels Monegros, partió d’aigües entre el Flumen i l’Alcanadre, al NE, i el Gállego i l’Ebre al SW.
És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana
Uni-2
Marca de l’operador espanyol de telefonia fixa Uni2 Telecomunicaciones SAU, que pertany íntegrament al Grup France Telecom.
S'adreça tant a particulars com a empreses, i opera a tot l’Estat espanyol llevat de Catalunya, on ho fa a través d’Al-pi, de la qual és propietària del 75% i només per al sector empresarial Disposa de xarxa pròpia desplegada, tant troncal com d’accés
Jaume Fabre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Treballà al convent de frares dominicans de la ciutat de Mallorca i a Barcelona, on sembla que traçà el pla definitiu de la seu 1317 Hom li atribueix, entre altres obres, la participació en la basílica de Santa Maria del Mar i en l’església del Pi, a Barcelona
Joan Ferrer
Història
Economia
Anarcosindicalista.
Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals Umbral París, 1962-70 Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista 1957 i De l’Anoia al Sena sense pressa 1966 i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d' Interpretació llibertària del moviment obrer català 1947
Pluma y Lápiz
Setmanari
Setmanari artístic i literari, en castellà, editat a Barcelona del 1901 al 1903.
A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers Foren collaboradors literaris Pompeu Gener, Pi i Margall, Antoni Utrillo, Eugeni Sellés, JOPicon i altres Hi van publicar illustracions Cusachs, Casas, Rusiñol, Pla, Urgell, Miralles, Passos, Xaudaró i molts altres artistes Tingué una segona època, de molt curta durada
Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera
Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La…
Sant Julià de Montjuïc
Església
Antiga església del municipi de Barcelona, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina