Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
Sant Francesc
Barri
Barri d’Alzira (Ribera Alta), dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.
les Salines
Jaciment paleontològic
Jaciments de sal del municipi de Manuel (Ribera Alta), a l’esquerra del riu d’Albaida.
Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers
Pintarrafes
Caseria
Caseria del municipi de Carlet (Ribera Alta), 1,5 km a l’W de la ciutat.
Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609 Una llegenda situa en aquest indret el palau d’Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats Bernat d’Alzira Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants
el Barranquet
Caseria
Caseria del terme municipal de Carcaixent (Ribera Alta), situat 2 km al sud de la ciutat.
els Algadins
Partida
Partida del terme municipal d’Alginet (Ribera Alta), al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente Vora el barranc dels Algadins Segons Joan Coromines, potser deriva del topònim Catí, del llatí catinus clot, cova
Faldeta
Barri
Barri del nucli urbà de Manuel (Ribera Alta), al municipi del qual fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs 33 focs el 1602 de la parròquia de l’Énova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel Despoblat 1609, el 1646 l’habitaven ja 15 famílies i el 1792, 162 habitants
Escalona
Despoblat
Despoblat del municipi de Tous (Ribera Alta), al sud del terme, poblat encara després del 1609.
les Modorres
Sector o indret
Sector dels municipis de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i la Fatarella (Terra Alta).
Lluís de Vic i de Corbera
Història
Funcionari reial.
Senyor de Gallinera i Ebo Fill i hereu de Guillem de Vic i dels Arcs Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València El rei el féu batlle de Cullera 1475 Per la seva primera muller Antònia de Romaní 1441, adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer
pla d’Urgell
Aspecte del pla d’Urgell, prop de Castellnou
© Fototeca.cat
Extensa plana de la Depressió Central Catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina