Resultats de la cerca

Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran VII, els…

Fill i deixeble de Vicent López Acadèmic de mèrit de San Fernando Pensionat a Roma per Ferran VII 1830, el 1834 es traslladà a París, on es casà amb Virginia Mewill, i hi residí catorze anys Concorregué a les exposicions nacionals Madrid dels anys 1851, 1852 i 1860 i a la de París del 1855 Malgrat gaudir del favor reial i malgrat els honors i els càrrecs rebuts, fou un pintor convencional en les composicions, mancat de personalitat i incorrecte en el dibuix Té obres a l’església de San Martín d’Aranjuez, frescs a les voltes del Palacio Real de Madrid, el retrat de Dolors Caldés València,…

Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…

Fou acadèmic de mèrit i tinent de director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou alumne i pensionat a Roma Director de l’Academia Mexicana 1794, fou admirador, i sembla que deixeble, d’AR Mengs, de qui pintà un retrat, i executà pintura mural Decorà, a la manera neoclàssica, la cúpula destruïda per un incendi el 1967 de la catedral de la ciutat de Mèxic, construïda pel seu conterrani Tolsà, autor també del Palacio de la Minería, la capella de la qual Ximeno decorà amb temes relatius a la Verge de Guadalupe actualment restaurada Pintà també la cúpula del temple del…

Nasqué com a projecte a finals de l’any 1999 a proposta de la Universitat Politècnica de Catalunya i fou impulsat per la Generalitat de Catalunya dins del pla estratègic “Catalunya en Xarxa” a fi de desenvolupar la Internet avançada Fou el primer projecte a l’Estat espanyol de construcció d’una plataforma de gran velocitat, experimental i competitiva Actualment, i2CAT està basat en un model de collaboració entre l’administració pública, el sector empresarial i el món acadèmic, establint un model d’innovació de Triple Hèlix en el camp de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació Els…

Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i director de l’Institut Universitari de Tecnologia Ceràmica del mateix centre Membre del Consell Rector del Consell Superior d’Investigacions Científiques i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, ha rebut diversos premis i guardons per la seva activitat investigadora premi Cerdà Reig a la investigació científica 1974, Institució Alfons el Magnànim premi Solvay d’investigació en Ciències Químiques 1994, CEOE Menció Honorífica d’ASCER 1994, Asociación Española de Fabricantes de…

Aquesta denominació, equiparada antigament a la de mestre de cases, s’imposà a partir del s XVI Per a l’exercici de la professió d’arquitecte hom exigeix actualment el títol acadèmic de l’escola tècnica corresponent i la qualitat de membre d’un collegi oficial en alguns països, però, per a exercir la professió d’arquitecte, no cal obtenir un títol especial, sinó que només cal complir certs tràmits burocràtics que fixen les responsabilitats del qui fa la funció d’arquitecte El 1875 fou constituïda a Barcelona una escola lliure d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…

Fill del decorador Joan Parera i Santacana Deixeble de Suñol a Madrid 1884 i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma 1888, on s’estigué fins el 1892 Viatjà també per França i per Itàlia Professor de la Llotja de Barcelona 1897 i numerari 1905 Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes 1904 i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911 Collaborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona Agricultura , plaça de Catalunya, Girona Girona 1909, plaça de la Independència, etc Dissenyà…

Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la Reial Acadèmia de Ciències…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont…