Resultats de la cerca
Es mostren 1366 resultats
Aloys Kontarsky
Música
Pianista alemany.
Germà del també pianista Alfons Kontarsky fou, com ell, deixeble de piano d’Else Schmitz-Gohr i de música de cambra del violoncellista Maurits Frank En 1956-57, estudià també a Hamburg amb el pianista Eduard Erdmann per ampliar la seva formació Dugué a terme una important activitat concertística formant duo amb el seu germà Alfons, amb el qual treballà a Hamburg Les actuacions conjuntes dels germans Kontarsky no impediren a Aloys d’esdevenir també un cèlebre intèrpret en solitari del gran repertori romàntic L’any 1960 fou nomenat professor als Cursos de Darmstadt Estrenà…
Gilbert Py
Música
Tenor occità.
Nasqué en una família d’artistes ambulants i en un principi es formà com a acròbata i ballarí Debutà en el ballet de l’Òpera de Montpeller, fet que li permeté d’entrar en contacte amb el món de l’òpera Llavors es decidí pel cant i a vint-i-dos anys començà a rebre classes en aquesta matèria De primer orientà la seva carrera cap als papers de heldentenor El 1964 el seu debut com a cantant, a Verviers, en el paper de Pinkerton Madama Butterfly , el dugué a presentar-se successivament a l’Òpera Còmica de París i a Tolosa de Llenguadoc A partir del 1970 projectà la seva carrera a escala…
Guillem de Balsareny
Cristianisme
Bisbe de Vic (1046-74).
Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma,…
reactable
Música
Instrument electrònic musical.
Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la creació d’una única i flexible composició musical El so produït es…
Itzhak Perlman
Música
Violinista israelià.
Una poliomielitis que patí durant la seva primera infantesa li afectà l’ús de les cames Començà els estudis de violí a quatre anys a la seva ciutat natal, i quan en tingué deu ja oferí nombrosos concerts i recitals al seu país Es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York amb Ivan Galamian i Dorothy DeLay Debutà al Carnegie Hall el 1963 i un anys després guanyà el Concurs de Leventritt Aquest fou l’inici d’una espectacular carrera com a solista, amb actuacions regulars a Europa i Àsia amb les millors orquestres i els millors directors Tornà a Israel el 1965 i debutà a la Gran…
Pina Carmirelli
Música
Violinista italiana.
Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al Carnegie Hall…
Manuel María Ponce
Música
Compositor mexicà.
Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu catàleg és…
Pawel Kochanski
Música
Violinista polonès.
Estudià de molt petit al Conservatori de Varsòvia amb E Mlynarski, i a catorze anys ja tocava a la Filharmònica de Varsòvia com a primer violí El 1903 rebé un primer premi al Conservatori de Brusselles, on estudià amb César Thomson En tornar a Polònia el 1907, ensenyà al Conservatori de Varsòvia, i més tard ho feu al de Sant Petersburg 1913, on succeí a L von Auer, i també a Kíev 1917-19 Debutà a Nova York el 1921, i a partir del 1924 donà classes a la Juilliard School, tot mantenint les seves actuacions com a concertista La seva amistat amb K Szymanowski feu que aquest li…
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano valenciana.
Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada…
Domenico Maria Ferrabosco
Música
Compositor italià.
Pare d’Alfonso Ferrabosco el Vell Residí a Bolonya, on exercí els càrrecs de cantor i mestre de capella a San Petronio El 1540, el Senat de la ciutat reconegué els seus dots musicals atorgant-li una beca vitalícia com a responsable de les actuacions públiques dels músics palatins Durant la seva vida també ocupà distints càrrecs municipals de certa importància que no estaven relacionats amb la música, com el de Regulator et scriba campionis creditorum Montis portarum que rebé per part del Senat El 1546 feu una estada a Roma com a mestre de la capella Giulia i tornà a Bolonya el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina