Resultats de la cerca

Militant federal, el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic conspirà contra Isabel II i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina 1868 El 1871 dirigí el setmanari El Ampurdanés , fundat el 1860 Al febrer del 1872 fou votat alcalde de Figueres És autor d' El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914 , que forma part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década 1905-14 Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles 1883 i fou el primer president…

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, es proclamà cinc cops campió d’Espanya –en iols de quatre 1953, 1955, outriggers de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958– i sis cops de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Competí amb la selecció espanyola en un Europeu 1953 i uns Jocs Mediterranis 1955

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…

Pioner de l’aeronàutica a l’Empordà Impulsà els vols de Josep Canudas a Figueres durant els anys 1923 i 1928 L’any 1931 fundà l’Aeronàutic Club Empordanès, del qual fou el primer president Promogué la construcció de l’aeròdrom Canudas de Figueres, a l’antic camp d’en Manol Organitzà diversos festivals aeris amb el suport de l’Escola d’Aviació de Barcelona El 1936 organitzà el primer Ralli Internacional de Barcelona juntament amb l’Aeroclub de Catalunya

Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss

Membre del GEiEG de Girona, fou campió de Catalunya de 400 m tanques l’any 1936, pocs dies abans d’esclatar la Guerra Civil Aconseguí el títol amb una marca de 102,2 min quan encara era un atleta júnior

Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…