Resultats de la cerca
Es mostren 2377 resultats
Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora
Acord internacional que té com a objectiu conservar les espècies en perill d’extinció però al mateix temps permetre el comerç de la fauna i la flora que no es troben en situació de risc.
Entrà en vigor el 1975 i des d’aleshores s’hi han adherit més d’un centenar de països Prohibeix el comerç de les espècies en perill i limita el de les espècies amb possibilitats d’esdevenir en perill L’autorització de la CITES és l’únic camí legal reconegut per al trànsit internacional d’un animal, planta o producte
Santiago Alcobé i Noguer
Antropologia
Antropòleg.
Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965 Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Agostino Bassi
Biologia
Naturalista italià.
Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes
Abraham Trembley
Biologia
Naturalista suís.
Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744
Yann Queffélec
Literatura francesa
Crític i narrador francès.
Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005
pastor català

Gos pastor català
© Campdura
Mastologia
Gos de pastor, de dimensions mitjanes i gran intel·ligència, que mostra una capacitat excepcional a tenir cura dels ramats; és anomenat també gos d’atura.
S’adapta força bé als medis durs i resisteix temperatures molt baixes És una raça ben conservada, estesa en bona part dels Pirineus catalans, que descendeix probablement del gos pastor dels Pirineus , de característiques i capacitats similars, l’origen del qual és molt antic i segurament autòcton, del vessant N dels Pirineus Ha esdevingut un animal de companyia molt estimat i també un bon vigilant
parameci

Esquema d’un parameci
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels holòtrics, de la família dels paramècids, que tenen forma ovoide allargada i mesuren de 150 a 300 μ.
Presenten un revestiment continu de cilis, disposats regularment i que sempre són en moviment També tenen, entre els cilis, unes formacions especials, els tricocistis , que són petits bastonets hialins d’1 μ i que en moments determinats es transformen en fines i llargues agulles per a la defensa de l’animal Microfotografia d’un parameci iStockphoto Es troben a les aigües dolces de tot el món
puma

Cap de puma
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer del subordre dels fissípedes
, de la família dels fèlids, de mida grossa, amb pelatge espès, curt i sedós, de color lleonat per sobre i més clar per sota.
Els joves presenten taques més fosques i la cua anellada, però aquestes taques desapareixen a mesura que l’animal creix Les femelles no crien fins els tres anys i la gestació dura de 90 a 96 dies Es reprodueixen cada tres o quatre anys Són de règim carnívor, bé que no menyspreen el peix En general fan vida nocturna Habiten en zones muntanyoses del continent americà
teranyina

Teranyina
© Xevi Varela
Anatomia animal
Aracnologia
Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals es nodreixen i d’habitacle, de vehicle, etc.
Cada espècie en fabrica una de diferent N'hi ha que només són una sèrie de fils de fibroïna que irradien de l’amagatall de l’animal d’altres construeixen masses irregulars com la de l’aranya domèstica, i d’altres fabriquen, instintivament, estructures geomètriques com la de l’argiope i la de l’epeira En la majoria d’espècies només fan teranyines les femelles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina