Resultats de la cerca

Format de manera autodidàctica en una família sense tradició, es destacà ja com a constructor artesanal abans d’emigrar als Estats Units arran dels fets revolucionaris del 1848, on cap al 1850 s’establí amb tres dels seus fills Adaptant el seu cognom a l’anglès, fundà la casa Steinway a Nova York 1853 i els anys immediats aconseguí ja els primers guardons Amb un plantejament empresarial molt modern, la firma prosperà ràpidament i el 1859 obrí una nova gran factoria al centre de Nova York Però la mort prematura de dos dels fills, Charles i Henry, que portaven el pes de la gestió, l’obligà a…

Vida Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1772 anà a Eisenstadt per rebre classes de Joseph Haydn durant un període de cinc anys Durant aquest temps s’establí una gran relació d’afecte i admiració mútua entre els dos compositors Aquesta etapa d’aprenentatge fou molt profitosa i dotà el jove alumne d’una sòlida tècnica compositiva, influït clarament per les obres del seu mestre La profunda assimilació del seu estil provocà que algunes de les obres de Pleyel s’atribuïssin erròniament a J Haydn Ocupà el càrrec de mestre de capella del comte Ladislau Erdody El 1780 anà a…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i a Klosterneuburg, i posteriorment fou director coral a Florisdorf, mentre alternava aquesta tasca i la docència com a professor de cant a Viena El 1924 fou nomenat director musical del Teatre de Baden i del 1926 al 1931 exercí la direcció orquestral a Graz Fou un convidat assidu de la Societat d’Amics de la Música de Viena Director dels Wiener Singverein del 1935 al 1938, aquest darrer any obtingué el càrrec de director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que ocupà fins el 1945 A conseqüència de les seves simpaties amb el règim hitlerià, acabada la…

Estudià piano i clavicèmbal a Hannover i Amsterdam Del 1983 al 1986 fou membre del Musica Antiqua de Colònia, abans d’iniciar la carrera de solista al clavicèmbal i al fortepiano Interpreta un repertori de música molt ampli que abraça del segle XVII al XIX Ha collaborat amb altres músics, com Anner Bylsma i Fabio Biondi, i ha acompanyat cantants com Christoph Prégardien, amb qui ha enregistrat alguns lieder de L van Beethoven, J Brahms i F Schubert De la seva discografia, que inclou obres de Bach, Haydn, Mozart, Dušek i Mendelssohn, entre d’altres, es pot destacar un disc dedicat a música d’…

Vida i obra Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa Són fills seus els poetes Marc Antoni i Josep Ortí i Moles És autor, amb Jacint Alfons Maluenda, de la Comedia famosa la Virgen de…

Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’irracional en la idea del…

Fill hereu de l’emperador Carles I rei Carles IV d’Hongria i de Zita de Parma, hagué d’exiliar-se amb els seus pares Jurista i polític europeista, publicà diversos escrits sobre aquests temes Antinazi, li foren confiscats els béns que tenia a Àustria El 1972, després d’haver signat una renúncia als seus drets de successió, aconseguí permís per a residir a Àustria El 1951 es casà, a Nancy, amb la princesa Regina de Saxònia-Meiningen

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li valgué el…

Autor de novelles, assaigs, poesia lírica i d’una autobiografia, la seva narrativa descriu el món de la pagesia de la seva terra i es caracteritza per la presència de personatges místics Cal esmentar, entre altres obres, Drei Nächte ‘Tres nits’, 1909 i Der Heiligenhof ‘La cort dels sants’, 1918

La seva obra es reparteix entre la poesia i la prosa, sobretot el conte, i destaca per la seva defensa de la dignitat humana, mitjançant un naturalisme expressionista Cal destacar, en poesia, Zívota bido, přec tě mám rád ‘Misèria de la vida, tanmateix t'estimo’, 1905, Splav ‘La cascada’, 1916 i Nové basně ‘Noves poesies’, 1928, i els contes d' Ejhle člověk ‘Ecce homo’, 1904, Stríbrný vítr ‘Vent d’argent’, 1910 i Tělo ‘El cos’, 1919