Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
Schulze
Música
Família d’orgueners alemanys.
El primer fou Johann Andreas Schulze ~1740-1810, que treballà a Milbilz i construí catorze orgues petits Fou seguit pel seu fill Johann Friedrich Milbilz 1793-Paulinzella, Turíngia 1858, deixeble d’Ehle a Stadtilm i que el 1815 s’establí pel seu compte El 1824 es traslladà a Paulinzella En 1824-25 collaborà amb ell Johann Gottlob Töpfer, que tingué influència en els orgueners de la família Schulze La reconstrucció de l’orgue de Halberstadt li valgué a Johann Friedrich els elogis de F Mendelssohn, però, en el cas de la de l’orgue de Wismar, la pèrdua de la sonoritat barroca motivà…
Wanda Landowska
Música
Pianista i clavicembalista polonesa.
Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis amb M Moszkowski a Berlín Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum El 1903 debutà com a clavicembalista i abandonà el piano Començà a fer gires de concerts, activitat que alternà amb la docència L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins el 1919 La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a compositors…
Sant Julià d’Aspa
Art romànic
El poble d’Aspa és situat al sector oriental del Segrià, en una posició eminent sobre la vall del riu de Set Després de la conquesta de Lleida l’any 1149, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu lleidatana A l’inici del segle XIII, el bisbe de Lleida hi féu construir un castell palau, on sovint sojornaren els prelats fins al segle XIX Molt possiblement en el mateix moment es bastí dins aquest castell palau una capella episcopal, dedicada a sant Julià, que posteriorment es convertí en l’església parroquial de la població Aquest temple, malmès durant la Guerra Civil Espanyola…
clarí

Clarí de Claus barceloní de 1800-50 / 1 Embocadura /2 Tub acústic /3 Clau /4 Pavelló
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Intrument de vent-metall, semblant a la trompeta natural però més petit i de sons més aguts i penetrants.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes naturals El so és generat per la vibració dels llavis contra una embocadura metàllica que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de llautó o altres materials, de perforació cònica És conegut des del segle XII Inicialment era una trompeta recta i curta, d’uns 50 cm, que es feia servir per als passatges aguts A la península Ibèrica hi aparegué als voltants del 1400 Al darrer terç del segle XV sorgí un altre tipus de clarí, varietat de la trompeta natural trompeta…
Arcangelo Corelli
Música
Compositor i violinista italià.
Format musicalment a Faenza i a Bolonya, el 1671 s’installà a Roma, on actuà com a violinista de diferents conjunts, i el 1682 fou nomenat mestre de capella de San Luigi dei Francesi Gaudí sempre de la protecció dels successius patrons al servei dels quals treballà de la reina Cristina de Suècia cap al 1680, del cardenal Pamphili 1687, de Francesc II de Mòdena cap al 1690 i, des del 1694, del cardenal Ottoboni Creà una important escola de violí que irradià a tot Europa amb els seus deixebles Geminiani, Locatelli, etc Bé que la seva obra és considerablement reduïda, mostra la perfecció d’estil…
George Bähr
Arquitectura
Arquitecte alemany, autor de la Frauenkirche de Dresden (1726-38), un dels grans monuments de l’arquitectura barroca protestant, destruït l’any 1945 pels bombardeigs.
Portell de Morella
Portell de Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, al SW de la comarca.
El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076 m alt és al…
Brno
Vista de la catedral de Sant Pere i Sant Pau, a Brno
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del kraj de Moràvia Meridional, a Moràvia, Txèquia, a la confluència dels rius Svratka i Svitava.
Dominada per la fortalesa de Špilberg, és situada en una conca terciària coberta de loess És un centre agrícola i comercial on la indústria tèxtil té tradició des del segle XVIII, i un nucli industrial indústries de maquinària, químiques, tèxtils, fàbrica d’armes, instruments musicals, amb diversos centres d’ensenyament superior Universitat JE Purkyné, Universitat d’agricultura, fundada el 1919, Universitat tècnica de Brno, fundada el 1899, Universitat de Veterinària, fundada el 1899 i, a més, conservatori de música És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport Entre els seus monuments…
el Genovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al…
Llorca

Sector de la localitat de Llorca al voltant de l’església parroquial
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia.
Situada a la vora del riu Guadalentín i vorejada d’hortes, és capital i centre comercial i agrícola de la comarca del camp de Llorca Posseeix petites indústries alimentàries, de ciment i de blanqueria Existent en època romana, fou seu episcopal en el període visigòtic Presa pels àrabs, es convertí en taifa independent Reconquerida al segle XIII, fou utilitzada pels Reis Catòlics com a base d’operacions contra Granada Conserva restes de les muralles i alguns castells medievals Cal destacar-ne la collegiata, iniciada el 1533, amb una portada barroca del segle XVIII Pel tractat de Tudellén 1151…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina