Resultats de la cerca
Es mostren 2066 resultats
motlle
Tecnologia
Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.
Els motlles emprats per a la colada de metalls són generalment de sorra o metàllics Els motlles de sorra són preparats a l’interior d’un marc metàllic o caixa caixa d’emmotllar , i en el cas de peces senzilles, directament damunt el sòl Hom emmotlla en la massa de sorra el model que reprodueix la peça que vol obtenir seguidament hom retira el model, i resta constituïda la cavitat que ha de rebre el metall fos en l’operació de colada Si la peça a obtenir té alguna cavitat, aquesta cal que sigui prèviament reproduïda dins el motlle en positiu, o sigui, formant un cos anomenat mascle Els…
Rosa Cullell i Muniesa
Rosa Cullell i Muniesa
© Corp. Catalana de Mitjans Audiovisuals
Economia
Periodista i dirigent empresarial.
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és diplomada en Alta Direcció per l’IESE Ha treballat en el “Mundo Diario”, la BBC de Londres, TVE-Catalunya i el diari “El País” L’any 1988 fou nomenada directora de Comunicació de la Caixa de Pensions, entitat de la qual també fou directora general adjunta i membre del comitè de direcció, i representà l’entitat en els consells d’administració d’algunes de les empreses participades Panrico, Telesp, Port Aventura En 2002-2005 fou nomenada consellera delegada del Grup 62 de la qual aleshores la Caixa era…
minvell
Construcció i obres públiques
Rajola encastada al peu d’una paret, formant un lleuger pendent, que protegeix el junt constituït pel parament vertical i el sòl.
Hom parla de minvell de caixa o de dilatació quan entre el parament vertical i la solera hi ha una obertura contínua que permet la ventilació de la cambra d’aire inferior
boca
Música
Obertura acústica practicada a les taules de ressonància d’alguns instruments de corda, especialment els de corda pinçada com ara guitarres, llaüts o violes de mà, entre d’altres.
La seva funció és comunicar l’aire exterior a la caixa de ressonància amb el que hi ha a l’interior, i facilitar la vibració i l’acoblament acústic d’ambdós espais
ansa
Música
Part estructural dels tambors i tamborins que permet agafar-los o penjar-los del braç o de l’espatlla.
Consisteix generalment en una baga de corda o cinta fixada a la caixa de l’instrument que deixa les mans del músic lliures per agafar les baquetes, les macetes o el flabiol
Josep Barberà i Falcó
Dret
Advocat.
Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València Presidí en diferents ocasions el Collegi d’Advocats de València
saltiri
Música
Instrument medieval del grup dels cordòfons, amb teclat, en el qual les cordes són indistintament colpides o pinçades.
Es compon d’una caixa de ressonància triangular o trapezoidal, que té de set a deu cordes A partir del segle XVI fou posat damunt una taula i les cordes eren percudides amb martellets
corró de creixent
Música
En l’orgue, cilindre horitzontal situat sobre el pedaler que, en ser accionat pel peu de l’organista i gràcies a un sistema pneumàtic o elèctric, afegeix automàticament i progressivament als jocs que fins aleshores eren actius la resta de jocs de l’orgue, cosa que incrementa la potència sonora de l’instrument.
És originari dels orgues germànics de la darreria del segle XIX L’orgueneria francesa aconseguí el mateix efecte mitjançant un pedal balancí pedal de creixent semblant al que actua sobre la caixa d’expressió
Rocafonda
Barri
Barri residencial de Mataró (Maresme) situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el s XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924 Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró
dígraf
Lingüística i sociolingüística
Grup de dues lletres que representa un so (com ny en català).
En català són dígrafs ortogràficament inseparables gu guerra, àguila, qu esquerra, quitrà, ig rebuig, ix darrere vocal en final de mot peix, coix, ny allunyar, ll palla I separables rr guerra, ss comissió, ix intervocàlic caixa