Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, amb Joonas Kokkonen, i també a Viena, on estudià amb György Ligeti El 1969 es doctorà amb una dissertació sobre el seu mestre Ligeti a la Universitat de Hèlsinki, centre on posteriorment ensenyà teoria de la música Entre el 1963 i el 1973 fou crític musical del diari Helsingin Sanomat També fou president de la Societat d’Orquestres Simfòniques Fineses 1969-74 i de la Societat de Compositors Finesos 1974-76, càrrecs que compaginà amb la composició En el seu catàleg, que inclou òperes, obres simfòniques, vocals, de cambra i per a…

Estudià dret a la Sorbona i música a la Schola Cantorum de París Des del 1900 es dedicà plenament a la musicologia i esdevingué una autoritat en la música del segle XVIII Fou membre fundador de la Societat Mozart 1901, de la Societat Francesa de Musicologia, de l’Acadèmia Francesa de Belles Arts i de l’Acadèmia de Santa Cecília a Roma Rebé premis del govern austríac i del Salzburg Mozarteum, així com un doctorat honorari de la Universitat d’Edimburg Destacà amb una obra en cinc volums sobre la vida i obra de WA Mozart, en què fa una anàlisi minuciosa i una classificació cronològica sense…

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i instruments Stèle…

Fill d’una actriu, cresqué a la ciutat de Varsòvia Estudià amb F Koch a Berlín i més tard amb H Gál a Viena Novament a la capital polonesa, fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Varsòvia i fundà el Quartet de Corda Primer violí, des del 1937, de l’Orquestra de Palestina -antecessora de l’Orquestra Filharmònica d’Israel-, compaginà la interpretació amb la composició S’installà a Tel-Aviv i dirigí aquesta formació fins el 1969, any en què es jubilà Les seves obres presenten elements de la tradició musical occidental, del cant gregorià i de la música postromàntica alemanya, i també…

Es llicencià en dret i es formà musicalment amb C del Campo a Madrid, N Boulanger a París i P Sanjuán a l’Havana Fundador de l’Orquesta de Conciertos de Caibarién, una orquestra de cambra, se’l pot considerar un dels puntals del moviment musical de l’afrocubanisme, juntament amb A Roldán En les seves obres es pot veure la influència de la rítmica i el melodisme caribenys, si bé en feu una interpretació molt personal Tot i la seva mort prematura, deixà un important catàleg d’obres en el qual sobresurten la Primera suite cubana 1930, per a piano i vuit instruments de vent, l’òpera…

Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el…

Era membre d’una família de tradició musical i estudià guitarra, violí i harmonia a Granada Prosseguí els seus estudis a Madrid, on fou deixeble de l’operista Conrado del Campo, i més tard viatjà a París i estudià amb Gédalge A divuit anys fundà el Trio Ibèria per a llaüt, bandúrria i guitarra, amb el qual realitzà diferents adaptacions d’obres espanyoles i donà concerts arreu d’Europa Collaborà amb C del Campo, però l’inici de la Guerra Civil interrompé la seva carrera compositiva, molt marcada pel nacionalisme andalús Després del conflicte bèllic es va dedicar a compondre molt més…

Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los gavilanes 1923, El…

Estudià la carrera de piano al Conservatori de Zuric, i musicologia a la universitat de la mateixa ciutat 1926-29 Fou intèrpret professional de fagot a l’orquestra estatal de Winterthur 1942-71, professor de música, compositor, crític i musicòleg En aquest darrer camp, la seva recerca se centrà en L van Beethoven, sobre el qual publicà nombrosos estudis i un catàleg de la seva obra, l’any 1927 Entre el 1959 i el 1971 publicà catorze volums com a suplement a la completa edició de les obres de Beethoven, i nombroses edicions d’obres separades També fou un compositor prolífic que…

Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les…