Resultats de la cerca

En dret comú, amb anterioritat a la modificació del Codi Civil espanyol, per llei de 2 de maig de 1975, la dona necessitava la llicència marital en certs casos, entre els quals es destaquen comparèixer en judici, adquirir béns a títol onerós o gratuït i per vendre’ls, contractar i també vendre, gravar i hipotecar els seus béns parafernals, així com exercir el comerç, d’acord amb el que disposava el codi de comerç Actualment, la llicència marital resta reduïda, en dret comú, als actes de l’esposa que es refereixen a obligar els béns propis de l’associació a guanys La…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els…

No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en…

El text, a més d’una descripció de l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisi —força optimista— de la situació contemporània i proposa uns quants mitjans de redreçament, el principal dels quals havia d’ésser la formació d’una gran companyia de comerç, sobre model holandès, amb la funció de proporcionar capital a la indústria, al comerç i a la navegació Aquesta institució havia de tenir caràcter oficial, sota la protecció de la Santa Creu, i la protecció de la ciutat de Barcelona i de la generalitat i havia d’ésser dirigida…

Graduat per l’École des Hautes Études Comerciales HEC, a París, per l’Institut d’Études Politiques IEP i per l’École Nationale d’Administration ENA Inicià la seva carrera en l’àmbit públic a la Inspecció General de Finances i a la Direcció General del Tresor Posteriorment, fou assessor del ministre de finances, Jacques Delors, i del primer ministre, Pierre Mauroy Entre el 1985 i el 1994 fou cap del gabinet del president de la Comissió Europea, Jacques Delors Formà part de l’equip encarregat de rescatar Crédit Lyonnais, entitat de la qual després fou director general Entre el 1999 i el 2004…

Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’…

D'una durada prevista de quatre anys, en la pràctica els acords no es tancaren fins a l'abril de 1994, data en què 123 estats els signaren a Marràqueix Els objectius de la ronda Uruguai comprenien una àmplia gamma d’estratègies per a liberalitzar el comerç internacional A més de contrarestar la tendència neoproteccionista amb acords per a l’eliminació d’aranzels, hom negocià sobre productes tèxtils acord multifibres, sobre normes antidúmping, sobre propietat intellectual, sobre reducció de les subvencions agràries, i regulació de disputes, entre d’altres Les converses entraren en…

A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers…

Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís i moderés el…

Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou…