Resultats de la cerca
Es mostren 1706 resultats
romança
Música
Terme, emprat tant en el gènere vocal com en l’instrumental, que, com a títol genèric d’una obra independent, designa una de les anomenades ’peces de caràcter’ (peça de caràcter), amb forma lliure, típiques del Romanticisme.
El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música instrumental també hi…
Dimitri Mitropoulos
Música
Director d’orquestra, pianista i compositor grec naturalitzat nord-americà.
Estudià amb Busoni a Berlín Del 1936 al 1949 dirigí l’orquestra de Minneapolis i del 1950 al 1958 la Filharmònica de Nova York Contribuí a la difusió de Stravinsky, Berg i altres autors moderns Compongué l’òpera Sister Beatrice 1920, música de cambra i un concert 1929 Un concurs internacional de direcció porta el seu nom
Hot Club de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona per un grup d’entusiastes del jazz, abans de la Guerra Civil de 1936-39.
El primer concert de jazz que organitzà fou l’actuació de Benny Carter i el quintet Hot Club de França a Barcelona 1936 Després de la guerra, reprengué les activitats i ha fet actuar a la Ciutat Comtal les màximes figures mundials d’aquest gènere Organitzà el Festival Internacional de Jazz de Barcelona entre el 1966 i el 1976
Hermann Bahr
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i crític austríac.
Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc
gènere musical
Música
Forma musical concreta: ballada, cantata, concert, coral, lied, madrigal, melodia, missa, motet, oratori, rondó, simfonia, sonata, suite, etc.
desbaratat | desbaratada
Que fa les coses sense ordre ni concert, que es capté sense mica de contenció o de fre.
Giorgio Federico Ghedini
Música
Compositor italià.
Vida Format al Liceo Musicale de Torí, estudià violoncel, harmonia i contrapunt i es graduà el 1911 Posteriorment feu classes privades, primer amb Giovanni Cravero i després amb Marco Enrico Bossi Una de les seves primeres feines fou la de director substitut de l’Orquestra del Teatre Reial de Torí A partir del 1918, però, es dedicà a la docència en diversos centres, com ara l’Escola Municipal de Cant Coral de Torí 1918-20, i més tard 1920-38 al Liceu Musical de la mateixa ciutat També fou professor de composició del Conservatori de Música de Parma 1938 i del de Milà 1941, centre aquest darrer…
William Turner Walton
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…
Bruno Maderna
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965
Carl Friedrich Zelter
Música
Compositor alemany.
Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina