Resultats de la cerca

Germà d’Andreu d’Albalat Era persona de confiança de Gregori IX, que, ja el 1231, essent Albalat sagristà de Lleida, l’havia nomenat visitador dels monestirs benedictins de la incipient congregació claustral tarraconense Per manament de Gregori IX i, conjuntament amb Bernat Calvó, bisbe de Vic, elegí i consagrà el primer bisbe de Mallorca El 1240 celebrà un concili a València

Bon teòleg, polemitzà a favor del concili de Calcedònia i del primat romà i en contra del pelagianisme i del maniqueisme Conegut pels seus tractats teològics, les seves obres foren sovint extractades per les colleccions canòniques medievals i hom li ha atribuït indegudament alguns escrits com l’anomenat decret gelasià o el sacramentari gelasià  La seva festa se celebra el 21 de novembre

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell

Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al segle IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al segle XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la impanació, la…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set…

Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…

Aquesta presentació suposava, de vegades, un sistema força complicat llista prèvia, terna, etc Propi d’algunes monarquies europees, a l’Estat espanyol aquest privilegi fou perpetuat pel govern de Franco fins i tot després que el concili II del Vaticà hagué demanat llibertat per a l’Església en aquests afers Finalment, el rei Joan Carles I d’Espanya renuncià a aquest dret, el 1976

La seva elecció pel concili de Constança marcà la fi del Cisma d'Occident Combaté els hussites i el conciliarisme Intercedí prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a favor de Jaume d’Urgell, però posteriorment es mostrà contrari al domini català de Nàpols, bé que el 1429 signà un acord amb Alfons IV, pel qual aquest retirava el seu suport a l’antipapa Benet XIII

Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat